Actualitzat 18/03/2013 15:00

Mathias Énard emigra al carrer Robadors de la mà un jove marroquí en la seva última novel·la

El escritor Mathias Énard
EUROPA PRESS

BARCELONA 18 març (EUROPA PRESS) -

L'autor francès establert a Barcelona Mathias Énard retrata en el seu últim llibre, 'Carrer Robadors'/'Calle de los Ladrones' (Columna/Mondadori), el periple migratori d'un jove marroquí des de la seva sortida de Tànger fins al carrer homònima al centre del Raval barceloní, en un joc de paraules entre el nom d'aquest carreró i l'època convulsa en què està ambientada, la dels indignats acampats a la plaça de Catalunya.

Després de ser expulsat per la seva família, el jove Lakhdar abandona Tànger i comença un viatge iniciàtic que el portarà a Barcelona, gràcies a una història d'amor amb Judith, una estudiant d'àrab que participa en el moviment indignat 15-M.

En una entrevista d'Europa Press, l'autor ha explicat que aquesta novel·la --finalista del Premi Goncourt-- va començar arran del fenomen de les primaveres àrabs al nord d'Àfrica i els moviments d'indignats a Espanya, cosa que va coincidir amb l'interès de l'autor a escriure un llibre del gènere d'iniciació.

Amb un narrador protagonista, durant un any i mig el jove passa per un trànsit en tres parts --Tànger, el llimbs com a part "més fosca" i Barcelona--, seguint de manera precisa els esdeveniments brindats per l'actualitat, sempre en un viatge molt literari.

En aquest periple, que marca el gènere de la novel·la --d'aventures però també policíaca i social--, el noi s'integrarà en un grup islamista fent de llibreter, passarà a treballar per a una empresa francesa en el disseny de llibres, s'enrolarà en un ferri fins a Algesires, s'utilitzarà en una funerària i arribarà a Barcelona, sense sortir gairebé del carrer Robadors --amb algunes pinzellades de Gràcia--.

La visió d'aquest carrer de Barcelona que ofereix aquest jove és d'una "barreja estranya" entre turistes i immigrants, ja que part de les vivències de Lakhdar en aquest carreró, freqüentat pels turistes que li donen de menjar i "que també donen menjar a la ciutat", a més de les seves relacions amb els immigrants del barri.

Tot i això, també hi ha darrere una simbologia visual, encarnada per icones com la Torre Agbar i La Rambla; una simbologia política, amb crítiques als governs de PP i CiU, tot i que sense esmentar-los explícitament, i també un discurs econòmic, amb una immersió en la crisi financera.

Des d'aquelles reivindicacions d'indignats, l'autor no ha apreciat canvi polític ni social, perquè considera que "el problema és que la lluita xoca amb la mateixa societat democràtica" després de ser els diputats representants del poble que protesta, cosa que no deixa lloc com més recorregut, com sí ha passat en la primavera àrab, quan la lluita era contra dictadures.

Per aquesta raó, l'autor proposa una "refundació democràtica" perquè la situació política, social i econòmica a Espanya canviï, tot i que tot això depèn de la ciutadania, ha remarcat.

Contingut patrocinat