Publicat 14/04/2014 16:18

Mascarell veu el Centre de Conservació de la Filmoteca com una "estructura d'Estat avançada"

Sede del Centro de Conservación y Restauración de la Filmoteca de Catalunya
EUROPA PRESS

TERRASSA (BARCELONA), 14 abr. (EUROPA PRESS) -

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha definit aquest dilluns el Centre de Conservació i Restauració (2CR) de la Filmoteca de Catalunya com una institució modèlica que, en termes culturals, exerceix d'"estructura d'Estat avançada" per a Catalunya.

Ho ha dit durant una visita a les instal·lacions del 2CR al Parc Audiovisual de Catalunya, on hi ha emmagatzemats 28.415 títols repartits en 186.291 llaunes, a més de 13.194 en format digital.

"A casa nostra, les coses culturals costen molt, però quan les fem, les fem molt bé", ha afirmat Mascarell, que ha felicitat tot l'equip del 2CR per la seva feina.

Entre la filmografia inspeccionada hi ha títols de directors com Bigas Luna, Forn, Nunes, Esteva, Llobet Gràcia, Rossell, Villaronga, Carmino i C.Balaguer, i tasques restaurades com 'Concierge et Tourlourou' (1897) i 'Le chevalier Mystère', del 1899.

D'entre tot el catàleg, el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Rimbau, ha destacat l'arxiu dels noticiaris i documentals realitzats per Palafanga Films --la productora de la Generalitat durant la Guerra Civil-- i els més de 100 títols del cineasta Segundo de Chomón.

"Chomón és un referent, no només a nivell català, sinó internacional; abans es deia que Chomón era espanyol i ara es diu que és de la Filmoteca de Catalunya", ha assegurat.

La responsable de l'arxiu, Mariona Bruzzo, no ha volgut ressaltar cap títol, però ha lloat el valor històric de moltes pel·lícules catalanes de l'època republicana que han estat recuperades i ocultades durant el franquisme.

Altres dels grans tresors del centre de conservació són els documents originals realitzats en nitrat de cel·lulosa de títols inèdits de Méliès, Smith, Zecca, Guy i Chomón, que van pertànyer a les principals productores amb seu a Barcelona de principi de segle, com Lumière, Pathé i Gaumont.

"NOVA ECONOMIA"

L'alcalde de Terrassa (Barcelona), Jordi Ballart, ha mostrat la seva satisfacció perquè la seva ciutat albergui un centre d'aquestes característiques, i ha demanat posar els mecanismes necessaris per "reflotar el sector audiovisual com un dels de la nova economia i del país".

"Aquest centre encaixa en l'entorn de Parc Audiovisual, que també té vocació de país, i amb ell tanquem el cicle, perquè fa confluir el passat, el present i el futur del cinema a Catalunya", ha sostingut.

Segons ha dit, aquest projecte és un exemple del que ha de ser la col·laboració institucional i una demostració que quan les administracions posen infraestructures al servei del sector cultural, "els èxits estan assegurats".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés