MADRID, 25 Nov. (EUROPA PRESS)
La violència contra la dona és un dels grans problemes del món actual, i el Dia Internacional per aconseguir la seva eliminació les dades tornen a recordar que es tracta d'una realitat sobre la que encara hi ha molta feina a fer a tot el món.
Un estudi portat a terme per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb dades del 2013 revela que els països del sud-est asiàtic són aquells en els quals la violència contra la dona dins de la parella té més prevalença.
L'estudi ha analitzat tant la violència física --bufetades, cops, empentes, que l'home tiri a la dona alguna cosa de manera que pot ser danyada, etcètera-- com la sexual, entenent per aquesta última el ser forçada per tenir relacions sexuals, tenir relacions per por a la reacció de la parella o el ser obligada a fer coses que poden resultar 'humiliants' o 'degradants'.
L'informe utilitza enquestes a dones i tasques anteriors referits a sis zones: Àfrica, Amèrica, Sud-est d'Àsia, Europa, Mediterrània de l'est i Pacífic Occidental. Alhora, també té en compte les rendes d'aquests llocs: divideix entre aquelles regions amb salaris alts i les que els tenen baixos o mitjans.
D'aquesta manera, les dades globals mostren que el 30 % de les dones de tot el món ha patit violència física o sexual per part de la seva parella, un percentatge que s'eleva fins al 35 % si s'afegeix a persones diferents a la parella.
MÉS VIOLÈNCIA EN PAÏSOS POBRES
L'informe també revela una 'bretxa' entre els països 'rics' (amb rendes altes) i els que tenen unes rendes menors.
Així, en les regions considerades 'riques' (Estats Units, Europa, Austràlia i Japó) s'observa que el 23,2 % de les dones ha assegurat haver patit situacions de violència, el menor percentatge de tot l'estudi, el que posa de rellevància els efectes de les polítiques públiques.
Pel que fa a la resta de regions del món que tenen una renda menor, destaca el sud-est asiàtic (Bangla Desh, Índia, Sri Lanka, etcètera) com a la regió amb percentatges més elevats de casos de violència: un 37,7 % de les dones han assegurat haver experimentat intimidació física o sexual en algun moment de les seves vides per part de les seves parelles.
Després d'això se situen els països de l'est de la Mediterrània (Egipte, Iran, Iraq, Jordània i Palestina), on el 37 % de les dones han indicat haver viscut aquesta classe de situacions. Àfrica (Botswana, Zàmbia, Kènia, Etiòpia, etcètera) no es queda molt lluny: el 36,6 % de les africanes han afirmat haver patit aquestes experiències de violència física o sexual.
Dins d'aquest sector de regions, la que presenta un percentatge menor és la del Pacífic Occidental (Cambodja, Xina, Filipines, Samoa i Vietnam), en què el 24,6 % de les dones han assegurat haver patit aquesta classe de violència. Le segueix l'Europa amb menor renda (països com Albània, Lituània o Rússia), on el 25,4 % de les dones ha reconegut aquestes situacions; i Amèrica central i del Sud, regió en la qual el percentatge ha estat del 29,8 %.
LA VIOLÈNCIA AFECTA TOTES LES EDATS
A més d'assenyalar una important diferència entre països rics i pobres, aquest estudi també presta atenció a l'edat de les dones que han revelat haver patit algun tipus de violència per part de les seves parelles.
Tristament, la prevalença de la violència de parella és alta entre les dones més joves: a nivell global el 29,4 % de les joves entre 15 i 19 anys declaren haver patit algun tipus de violència de la seva parella.
La situació empitjora amb l'edat i el percentatge de dones que declara haver patit violència de gènere va augmentant fins al grup de 45 a 49 anys. A partir d'aquesta edat la violència baixa.
Tot i això, l'OMS matisa que existeix menys informació sobre la violència de gènere en persones de més de 50 anys, per la qual cosa no es pot concloure que la violència masclista sigui menor en aquest grup d'edat, sinó que se sap menys del que passa en aquestes edats.
L'ONU assenyala que a fi d'abordar la violència contra les dones de manera efectiva cal tenir un enfocament integral que inclogui un ampli ventall d'actors. Aquest enfocament ha d'abraçar l'elaboració de lleis i polítiques, serveis de prevenció i ajuda, el canvi de normes i comportaments en homes i nens, a més d'incorporar la recopilació de dades i investigació.
Un component important dels esforços de prevenció radica a generar consciència i organitzar campanyes sobre l'abast i l'impacte de la violència, però cal complementar aquestes accions amb programes educatius i la mobilització comunitària si es vol obtenir resultats continus.
