La fragmentació pot fer perillar l'hegemonia ecosocialista al municipi
El PRAT DE LLOBREGAT, (BARCELONA), 16 maig (EUROPA PRESS) -
Com el Parc Natural del Delta al Prat de Llobregat, així d'integrat en el paisatge local està l'alcalde Lluís Tejedor (ICV), que porta 33 anys liderant el gran bastió ecosocialista, la seva joia de la corona particular.
El 24 de maig, Tejedor afronta les seves últimes eleccions municipals, i ho fa amb la tranquil·litat de qui mai no ha perdut; confia en els ciutadans del Prat i creu que aquesta confiança és mútua tot i les noves opcions emergents.
La seguretat és tan gran que, després de preguntar-li sobre els seus principals errors des de 1982, el veterà alcalde no troba motius per a l'autocrítica.
Està molt satisfet que els seus conciutadans se sentin "orgullosos" de pertànyer al municipi del Baix Llobregat perquè, segons relata, quan va començar el càrrec s'avergonyien de dir que eren del Prat.
Així i tot, té una conclusió clara: "La transformació no acaba mai", i creu que mai considerarà que la seva aportació està acabada.
LA FRAGMENTACIÓ
Previsiblement, el gran obstacle per a la hipotètica novena reelecció serà la fragmentació de les forces d'esquerres que vaticinen les enquestes.
Tejedor admet que la triple crisi-- "econòmica, social i territorial"-- dividirà el vot i facilitarà la irrupció de nous partits, però no vol sentir parlar de pactes fins que es coneguin els resultats, ni tan sols amb el PSC, amb el qual ha governat en els últims tres mandats.
VIST PER ...
El candidat del PSC a la ciutat, Juan Pedro Pérez, ha valorat positivament l'alcalde, però considera que el seu projecte està "esgotat" i que al Prat li fa falta un nou impuls --com indica el lema de la seva campanya--.
Pérez li reconeix haver preservat l'"equilibri territorial", en una zona amb el port i l'aeroport, però li recrimina que, en ocasions, aquest esforç ha provocat que es perdin inversions econòmiques.
Per la seva part, el candidat del PP, Antonio Gallego, ha criticat Tejedor perquè considera que porta a terme una "política dels clients" de tasques i subvencions públiques, i anhela que la fragmentació de l'esquerra el porti de la segona a la primera plaça.
Gallego també l'acusa d'haver impulsat un urbanisme pensat a "expulsar les classes mitges", que, segons ell, opten per anar-se'n de la ciutat, cosa que creu que beneficia els partits d'esquerres.
