BARCELONA 5 abr. (EUROPA PRESS) -
El dramaturg Lluís Pasqual portarà a escena del Teatre Lliure de Barcelona als "bruts" de l'obra 'I rusteghi' del crític i còmic italià Carlo Goldoni a l'espectacle 'Els feréstecs', on catalanitza els protagonistes amb l'aspecte i accents propis de Lleida, Olot, València i Mallorca.
L'obra, que es podrà veure des del 10 d'abril fins al 19 de maig i conserva el text original del dramaturg italià amb una petita part escrita per Julio Camba, és un "disbarat des que comença fins que acaba", ha indicat Pasqual.
Segons el director i fundador del Lliure, el muntatge està sustentat en una "teranyina" perquè l'anècdota que marca el començament és molt petita i se centra en la història de quatre conservadors molt bruts que arreglen el matrimoni de dos dels seus fills que no s'han vist mai i que es coneixeran el dia del casament.
L'espectacle, originalment ambientat a Venècia i estrenat el 1760, arribarà al teatre ambientat als territoris de parla catalana en època de la I República: "Perquè els moments de llibertats sempre provoquen moviments de reaccions fortes, sobretot entre els conservadors".
Es tracta d'una obra ambiciosa, on actuen Laura Aubert, Andreu Benito, Jordi Bosch, Laura Conejero, Pol López, Carles Martínez, Rosa Renom, Boris Ruiz, Rosa Vila i Xicu Masó, que transmet "ganes de viure", com ha dit Pasqual que són les obres de Goldoni que et fan mirar per dalt, créixer i ser optimista.
Malgrat que el text estava ambientat a Itàlia guarda moltes similituds amb reaccions que bé podrien succeir a Catalunya i, tot i que Pasqual diu que serà el mateix espectador qui decideixi quins són, ha indicat que el text amb diàlegs molt curts està ple de frases com "No cal anar a casa de ningú a molestar", que ha assenyalat com típica catalana.
"Aquests personatges són uns bèsties. Tenim un passat genètic", ha ressaltat Pasqual, qui ha assenyalat que l'obra succeeix en temps real en hora i mitja, i ha confiat que el públic tingui sentit de l'humor a l'hora d'interpretar la riquesa dels accents dels personatges, que en el text original es caracteritzaven per un colorit venecià.
"JOC DE TEATRE QUE FA PESSIGOLLES"
Pasqual s'ha referit a l'obra com "un joc de teatre que fa pessigolles", que es dirigeix a nens grans, al nen interior que les persones porten dins, en paraules del director de l'obra i del teatre que ha confessat que quan va llegir el text escoltava de fons als seus avis i oncles.
Durant el Carnaval, Pepito i Salvador, amb Tomeu i Arturo acorden el matrimoni dels seus fills Llucieta i Quimet, tot i que la filla comença a intuir alguna cosa i, ells decideixen que ningú la pugui veure i que qui la vegi s'hagi de casar amb ella.
Tot i això, no tenen l'esperit més liberal i domèstic de les dones i dels joves que desitgen un estil de vida més obert i sincer.
