Descriu el món grec del V a.c. amb la vida d'un servent dels Dinomènides
GIRONA, 6 gen. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa acaba de publicar les memòries del model imaginari que va posar per a l'escultura de l'Auriga de Delfos, un ancià del segle V a.c. que va ser servent del tirà Polizel de Gela (Sicília), el que realment va encarregar el monument després de ser olimpiònic --vencedor-- als Jocs Pítics.
L'autor ha explicat a Europa Press que 'La mirada de l'auriga', publicada per l'editorial gironina Gregal, és la seva "novel·la més lírica", pel procés d'elaboració --"he encaixat peces amb fruïció i plaer, com en una obra de marqueteria"--, pels condicionants d'aquestes falses memòries a manera de crònica i per haver amagat poemes en la prosa de molts passatges.
El narrador, traductor d'aquestes memòries en la ficció, ha descobert a Barcelona un text del qual parteix per a la seva versió catalana: una transcripció llatina del segle XVIII d'un relat que es va anar copiant i traduint des de l'original --el que li permet interpolacions dels dos traductors--, un manuscrit grec del fictici Basili de Camarina.
Aquest és el nom que Busquets dóna al model de l'escultura, convertit en memorialista en la seva ancianitat, "un home senzill, fascinat per les coses, que no para d'interrogar-se" --fins a dubtar dels déus grecs--, observador, lector i ple d'experiència malgrat ser un servent, iniciat com a mosso de quadres i convertit en auriga victoriós, com el seu pare i com els seus senyors, Hieró i Polizel, als quals va acompanyar en les carreres per tota la Magna Grècia.
La vida de Basili passa per la història dels germans Dinomènides --inclòs Polizel--, que van governar l'actual Sicília en l'època de la Magna Grècia vencent els bàrbars.
El llibre reflecteix l'esplendor bèl·lica, colonial i cultural grega amb fets històrics com la I Batalla de Hímera, la de Salamina, els Jocs Panhel·lènics, l'obra d'Èsquil, la vida quotidiana i la creació del monument al qual pertany l'Auriga de Delfos, atribuïda a Pitàgores de Règion, un altre personatge real del relat.
VERSOS OCULTS EN LA PROSA
Però la novel·la "té molta més literatura que història", per tres raons: per les llicències que Busquets es permet en l'enèsima traducció del fals manuscrit, com són les cites extemporànies, els comentaris irònics i les empremtes lingüístiques de suposades traduccions anteriors; per un pretès desordre explicatiu, propi de les memòries d'algú que no ha estat escriptor; i per introduir el lirisme encapçalant cada capítol i cada moment àlgid amb una prosa que en realitat amaga versos --sobretot decasíl·labs i alexandrins--.
Busquets admet que la seva escriptura ha pogut imitar la melancolia de la decrepitud de l'ancià Basili perquè ell mateix va escriure la novel·la amb la incertesa de la seva mort, travessant un càncer ara superat: "Sense aquesta experiència no sé si hauria pogut descriure el sentiment de tenir la vida en suspensió del meu personatge".
També es va inspirar en els enigmes de l'escultura descoberta el 1896 i exposada a Delfos: en els seus ulls, "que miren lluny, molt més enllà de la victòria en la carrera", i en una inscripció esborrada intencionadament però avui recomposta: 'Polizel, senyor de Gela, va encarregar aquest monument' --la novel·la, que té intriga per les morts de la prosàpia familiar, s'encarrega de desentranyar qui la va esborrar i per què--.
Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, Girona, 1947), catedràtic de Llengua Espanyola, és doctor en Filologia Catalana, llicenciat en Filosofia (UB) i en Sagrada Teologia (Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma); ha combinat sempre docència, periodisme --segueix col·laborant en premsa--, assaig, poesia i novel·la, en bona part traduïda al castellà; el seu penúltim llibre és l'assaig 'Jesús era un heretge' (2014), sobre l'arrel jueva de Jesús.
