MADRID, 1 (EUROPA PRESS)
Poc abans del migdia del 26 de novembre de 1504, al Palau Reial de Medina del Camp, va morir la reina Isabel I de Castella, Isabel la Catòlica. Es posava fi així a gairebé tres dècades de regnat d'una de les sobiranes més importants que ha tingut Espanya.
El 12 d'octubre, un mes abans de morir, malalta i conscient del seu greu estat, Isabel va elaborar el seu testament. Isabel va procurar deixar-ho tot lligat i ben lligat, perquè tot el que havia aconseguit durant la seva vida no es perdés un cop hagués mort.
A aquesta empresa la Reina li va dedicar tots els seus esforços durant els seus últims dies. Conscient de la fragilitat de la seva filla Joana la Boja i desconfiant del marit d'aquesta, Felip el Bell, va decidir que el seu marit Ferran administrés i governés Castella fins que el seu nét Carles, el futur Carles I d'Espanya, fes vint anys.
Ferran va complir amb la llei i va proclamar Joana Reina de Castella, però va ser ell qui va prendre les regnes de la governació del regne acollint-se a l'última voluntat de la reina Isabel.
El marit de Joana, l'arxiduc Felip, no estava disposat a renunciar al tron de Castella i a perdre el poder que tant havia buscat, i va aconseguir que en la concòrdia de Salamanca (1505) s'acordés el Govern conjunt de Felip, Ferran el Catòlic i la mateixa Joana.
Tanmateix, Castella, i en especial la noblesa castellana, recelosa d'un regent aragonès i amb el suport d'un Felip nouvingut a Espanya, no van donar suport a Ferran, el qual va optar per retirar-se a Aragó i complir així la concòrdia de Villafáfila (1506). Felip va ser proclamat Rei de Castella a les Corts de Valladolid amb el nom de Felip I.
El regnat de Felip I i Joana de Castilla es va veure truncat aquest mateix any per la mort sobtada del sobirà, que havia estat elegit recentment. Tan sobtada va ser la seva mort que va córrer el rumor que el seu sogre l'havia enverinat. Pel que sembla, va morir per beure aigua massa freda després de fer exercici.
Aquest esdeveniment va fer que Joana patís un deliri paranoide que la va portar a desenterrar el cadàver del seu marit ja embalsamat i iniciar una fúnebre processó pel Regne de Castella en què va viatjar únicament de nit, ja que deia que "una dona honesta, després d'haver perdut el seu marit, que és el seu sol, ha de fugir de la llum del dia", segons explicaven els relats dels cortesans.
A la mort de Felip, el cardenal Cisneros va assumir la seva primera regència del Regne de Castella, esperant l'arribada del rei Ferran. Ferran el Catòlic va aprofitar la situació per assumir el control del tron i va tancar Joana al monestir de Tordesillas, on va ser fins a la seva mort l'any 1555.
Finalment, Ferran va governar Castella fins a la seva mort l'any 1516. El va succeïr Carles, fill de Joana i nét d'Isabel i Ferran. Carles es trobaria amb una herència grandiosa: els regnes dels seus quatre avis, que el convertirien en un dels monarques més importants que han existit, amb el nom de Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic.
TESTAMENT
En el seu testament, la reina Isabel va estipular que, tot i que l'hereva del tron era la seva filla Joana, el seu marit, el rei Ferran, administraria i governaria Castella en nom seu com a mínim fins que l'infant Carles, primogènit de Joana, complís vint anys.
A més, Isabel va demanar als seus successors que s'esforcessin a conquistar per al cristianisme el Nord d'Àfrica, que continuessin la Reconquesta peninsular i que es convertís al cristianisme als habitants d'Amèrica i se'ls tractés justament.
CARLES I D'ESPANYA I V D'ALEMANYA
L'escollit per Ferran i Isabel per ascendir al tron va ser el seu nét Carles d'Àustria, fill de Joana i Felip. Però en el moment de la mort d'Isabel, Carles tenia quatre anys, motiu pel qual havia de ser educat a Espanya per convertir-se en rei tan aviat com tingués l'edat requerida.
Ferran el Catòlic no va aconseguir portar a Espanya el futur rei, per la qual cosa va enviar a Flandes Lluís Cap de Vaca, humanista i bisbe, i li va encomanar educar Carles en l'idioma i els costums espanyols.
L'any 1506, Felip el Bell va morir de manera sobtada i Joana I de Castilla va emprendre una marxa fúnebre amb el fèretre pel regne de Castella, cosa que va fer que els habitants del regne comencessin a dir-li Joana la Boja. Ferran el Catòlic la va tancar en un convent a Tordesillas per assegurar-se que mai no arribés al tron, i així es va obrir la porta perquè el seu nét Carlos regnés a Espanya.
Uns anys després, el 1516, Ferran va redactar el seu últim testament en el qual nomenava a Carles Gobernador i Administrador dels Regnes de Castella i Lleó en nom de la reina Joana I, incapacitada per la seva 'malaltia'. Carles es va convertir així en Rei de Castella, i més tard en en Carles I d'Espanya, la qual cosa se sumava al seu regnat dels Països Baixos com a Carles V d'Alemanya i feia que el seu tron de rei es tornés insignificant, ja que Carles estava destinat a seure al tron d'un emperador.
Durant el seu regnat, es va conquerir Nova Espanya, l'actual Mèxic, i l'Imperi Inca, que comprèn part del territori actual de Colòmbia, l'Equador, Xile, l'Argentina, el Perú i Bolívia. Espanya va fer la volta al món i es van assentar les bases de la sobirania espanyola a les Filipines i a les Illes Mariannes.
