BARCELONA, 12 de març (EUROPA PRESS)
El compositor, lletrista i cantant del grup mallorquí Antònia Font, Joan Miquel Oliver (Palma, 1974), narra en clau pop i amb una prosa àgil, humorística i onírica, sovint pròxima al discurs automàtic, els alts i baixos emocionals d'uns personatges variats en la seva primera novel·la, titulada 'El misteri de l'amor' (Empúries).
Toni Amengual, alter ego de l'autor, guia el lector per uns meandres emocionals durant els quals trobarà "un escultor una mica inútil, que no té ni idea i que s'ha fet multimilionari" i la seva dona, una exmodel "preciosa" però un xic desequilibrada i que ha d'ingressar en un centre psiquiàtric per recuperar-se.
"Tenia ganes d'escriure sobre aquesta qüestió, començo a tenir l'estabilitat emocional d'una persona adulta", ha explicat Oliver a Europa Press, i ha reconegut que "el personatge narrador" és ell, tot i que no li ha succeït "tot el que li ha passat" al narrador.
Oliver, que porta deu anys al capdavant d'Antònia Font, ha reconegut que "sempre" ha tingut "interès per escriure narrativa", una cosa que en opinió seva "no és gaire diferent" d'escriure cançons. "Tant me fa escriure llibres o fer discos, no tinc la sensació que sigui diferent més enllà de la diferència de format", ha assegurat. Malgrat les similituds, la novel·la no s'inspira en cap cançó d'Antònia Font, ha dit.
Tot i el seu debut literari, Oliver ha reconegut que llegeix "molt poquet" perquè no té "paciència" i els llibres se li "cauen de les mans" abans d'acabar-los. Sobre 'El misteri de l'amor' ha indicat que "els anirà molt bé" als que no tinguin molta afició a la lectura perquè "tot està molt condensat" i conté en 183 pàgines "probablement el que un altre hagués explicat en 500".
UNA NOVEL·LA POP PLENA DE DIALECTALISMES.
L'autor ha considerat que 'El misteri de l'amor' és una novel·la pop perquè conté "referents musicals que tothom coneix" i perquè la seva generació, que "ha començat ara a escriure", ho fa amb "referències a la seva infància". "Hi ha molta televisió en aquesta generació, i ella és una mica el resum de la nostra vida" al costat "dels primers ordinadors", una cosa que "encara no s'ha catalitzat en la literatura", ha dit.
En la novel·la, el discurs automàtic s'alterna amb el present narratiu i es prescindeix en gran mesura de la puntuació, una cosa que li dóna ritme i frescor però que difereix de les normes d'estil de l'editorial Empúries i que ha motivat la inclusió d'una nota de l'editor al començament del llibre. A més, l'autor es val d'una infinitat de trets de l'argot, castellanismes i dialectalismes que estan "mesurats" perquè sabia que, per facilitar la lectura, els podia usar "fins a cert punt".
Amb tot, Oliver ha assegurat que si l'ús de dialectalismes "entorpeix la lectura no és una prioritat i sí ho és que a mi no em dificulti l'escriptura, perquè el difícil és que et surti el màxim de material possible de la forma més natural".
