BARCELONA 17 des. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu acollirà per primera vegada l'òpera 'Cendrillon', amb música de Jules Massenet i basat en el conte 'La Ventafocs' de Charles Perrault amb llibret d'Henri Cain, des d'aquest divendres fins al 7 de gener, ha explicat en roda de premsa a Barcelona el director artístic del teatre, Joan Matabosch.
Aquesta obra en quatre actes --de gairebé tres hores-- va ser estrenada el 1899 en l'Opéra Comique de París, en una coproducció del Liceu, la Royal Opera House Covent Garden de Londres, el Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les i l'Opéra de Lilla, i narra la tradicional història d'una protagonista humiliada per la seva madrastra i germanastres que és ajudada per una fada padrina per conquistar el seu príncep blau abans de mitjanit amb unes sabates de vidre.
Segons Matabosch, aquest muntatge ha trigat tant a ressorgir des de la seva estrena per la necessitat de veus del repertori dramàtic que durant molt de temps han estat difícils de trobar, com ha succeït amb el repertori barroc i 'castrati', i que ara "tornen a existir".
El muntatge, "molt màgic i nadalenc" serà interpretat en la seva versió més clàssica de la mà de Joyce DiDonato en el paper de Ventafocs; Ewa Podlés com a madrastra Madame de l'Haltière; Alice Coot fent de príncep blau; Annick Massis com a fada padrina, i Laurent Naouri com Pandolfe, pare de la Ventafocs.
Aquest elenc estarà orquestrat sota la direcció musical d'Andrew Davis i l'escènica de Laurent Pelly, i amb la participació de l'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu sota les ordres de José Luis Basso.
MÉS "MÀGICA I ROMÀNTICA" QUE LA DE ROSSINI
La protagonista DiDonato ha explicat que verdaderament sempre havia estat el seu somni estar a Espanya i ser una princesa, i que, després d'interpretar el paper de Cendrillon en la mateixa òpera de Gioachino Rossini, la versió de Massenet que s'estrenarà al Liceu és "més màgica i romàntica".
Matabosch ha recordat que la versió de Rossini es va veure afectada per la censura de l'època, que veia un "sacrilegi" en la màgia de la fada padrina, front a una versió molt més màgica de Massenet.
Respecte a la tessitura de la seva veu per cantar aquesta òpera, DiDonato ha explicat que el seu paper requereix un capacitat de color de rang mitjà, capaç d'ascendir a tons molt alts.
Ewa Podlés (Madame de l'Haltière) ha avançat que en aquesta adaptació la madrastra no és tan cruel amb la seva fillastra com s'espera, ja que coincideixen en escena en escasses ocasions: "No li agrada la seva fillastra, que és intel·ligent, sensible i amable en comparació de les seves dues filles, que queden estúpides i malvades".
Malgrat ser un personatge ambiciós i gelós, amb un matrimoni de conveniència, Madame de l'Haltière presenta reaccions grotesques i situacions divertides, ha dit.
En el paper de fada padrina, Annick Massis ha celebrat els passatges estratosfèrics escrits per Massenet per a aquest personatge de tons molt coloristes i màgics, que aconsegueix provocar reaccions en els personatges, com el desig amorós del príncep: "Aporta l'equilibri entre llum i foscor".
Per la seva banda, Alice Coot (el príncep blau) ha assegurat que no és el primer paper d'home que assumeix, i ha assegurat que es tracta d'una interpretació "molt romàntica", mentre que el pare de Ventafocs --Laurent Naouri-- ha remarcat el seu contrapunt com element de tendresa cap a la Ventafocs.
