MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
En la motivació subconscient per menjar, que et pot portar a fer-ho per impuls, intervenen múltiples factors com la situació social, l'estrès, les emocions negatives o els estats subdepressius; però també està fortament regulada per senyals hormonals.
Investigadors de l'Institut d'Investigació Saban de l'Hospital de Nens de Los Angeles (CHLA), als Estats Units, revelen un paper inesperat de l'hormona de la ghrelina en el desenvolupament primerenc del cervell i mostren el seu impacte a llarg termini sobre la regulació de la gana.
L'hormona ghrelina procedent de l'intestí és un d'aquests reguladors clau de la fam, ja que promou la gana a les neurones en una petita regió del cervell anomenada hipotàlem. A més, segons publiquen els investigadors a l'edició digital d'aquest dimarts del 'Journal of Clinical Investigation', el seu desenvolupament durant la infància pot estar vinculat al risc d'obesitat posterior.
"Hem demostrat que la ghrelina neonatal influeix directament en el desenvolupament de la part del cervell relacionada amb la gana i la regulació del metabolisme", afirma l'investigador principal d'aquest treball, Sebastien G. Bouret, del Programa de Neurociència del Desenvolupament en CHLA i professor associat de Pediatria a l'Escola de Medicina Keck de la Universitat del Sud de Califòrnia. "Aquest estudi suggereix una relació entre la maduració de l'eix intestí-cervell i la susceptibilitat més tard per a l'obesitat, les diabetis i les malalties cardiovasculars", afegeix.
El pes corporal i el balanç energètic estan regulats per una sofisticada xarxa de circuits neuronals. En el seu centre es troba una col·lecció de neurones o cèl·lules nervioses a l'hipotàlem del cervell anomenada nucli arquejat, que conté conjunts de neurones que són sensibles als senyals perifèrics, com les hormones metabòliques. Per exemple, quan l'estómac està buit, es secreta ghrelina i actua en el nucli arquejat per iniciar l'alimentació.
Tot i això, fins ara, se'n sap ben poc sobre la importància de la ghrelina en el desenvolupament dels mecanismes cerebrals que regulen el pes corporal i la gana. Aquests científics van identificar la importància fisiològica i neurobiològica de la ghrelina durant els primers anys de vida.
ESTUDI EN RATOLINS
En dos tipus d'experiments a ratolins, aquests experts van bloquejar l'hormona poc després del naixement, provocant més projeccions axonals al nucli arquejat i causant alteracions metabòliques durant tota la vida, com l'obesitat i la diabetis. També van augmentar els nivells de ghrelina durant aquest període de desenvolupament clau i van trobar que deteriora el creixement normal de les projeccions arquejades i genera disfunció metabòlica.
"El nostre estudi posa en relleu la importància de mantenir un equilibri hormonal saludable, incloent la ghrelina, durant els primers anys de vida, per garantir el desenvolupament adequat dels centres d'alimentació al cervell", afirma Bouret, i afegeix que el moment i la quantitat correcta de les dues hormones són necessaris per al desenvolupament normal dels circuits neuronals a l'hipotàlem.
Clínicament, un nivell elevat de ghrelina és una característica de pacients que pateixen la síndrome de Prader-Willi. Aquest augment es produeix abans del desenvolupament de l'obesitat en aquests pacients, que és causada per la fam insaciable que és un símptoma del trastorn, a més aquests individus també tenen un metabolisme més lent.
