BARCELONA 5 nov. (EUROPA PRESS) -
El II Seminari Internacional sobre Antisemitisme ha arrencat aquest dimarts en la Biblioteca Joan Fuster de Barcelona amb una demanda compartida per comunitats jueves de Catalunya i experts del món acadèmic: que s'abordi en l'educació obligatòria l'Holocaust per eradicar la judeofòbia, que creix a Espanya i la resta d'Europa Occidental.
El director del seminari i professor de ciència política a la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Torrens, ha assegurat que, a diferència d'altres democràcies occidentals, a Espanya no és obligatori estudiar l'Holocaust ni en l'educació Primària ni en Secundària.
Ha concretat que en un context on segueixen els prejudicis vers els jueus, i també vers altres minories com els gitanos i els musulmans, és indispensable abordar aquesta situació a l'escola per tal "d'eradicar la judeofòbia contemporània".
Segons Torrens, diferents estudis posen de manifest que, després de gitanos i musulmans, els jueus són la tercera minoria que pateix més rebuig social a l'Espanya d'avui, i ha destacat que va ser un pas que l'Estatut del 2006 al·ludís que els poders públics han de contribuir a eradicar l'antisemitisme.
La directora del Centre Especial en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (Crea) de la UB, Marta Soler, ha descrit l'antisemitisme com "un prejudici bimil·lenari molt arrelat" en les societats europees, i troba que són necessàries polítiques públiques sobre aquesta qüestió, a més d'avisar que l'única via per superar els prejudicis antijueus és el diàleg.
El president de la Fundació Baruch Spinoza, David Grebler, ha exposat la situació de l'antisemitisme en països europeus: a Dinamarca, la comunitat jueva, integrada per 6.000 a 8.000 persones, va ser instada pels poders públics a "no passejar-se amb signes visibles de la seva religió per evitar atacs".
Aquest any, a Anvers (Bèlgica) va ser atacada una dona jueva i en el seu domicili hi ha un signe hebreu a la porta; a Holanda "s'aconsella als jueus deixar el país voluntàriament", i al Regne Unit la comunitat jueva s'ha reduït en 100.000 persones en dues dècades, segons ha dit.
Pel que fa a Espanya, un recent estudi ha comptabilitzat en 1.000 els webs amb contingut antisemita, i els prejudicis contra els jueus han crescut: el 2005, el 21% de la població tenia opinions negatives d'aquest col·lectiu, i ara són el 52%, l'índex "més alt d'Europa".
75 ANYS DE LA NIT DELS VIDRES TRENCATS
La regidora de Dona i Drets Civils de Barcelona, Francina Vila, ha destacat el compromís del consistori en "promoure la igualtat i combatre els missatges de judeofòbia, antisemitisme i xenofòbia", i entre les accions que està impulsant destaca un pla pilot que vol promoure una xarxa d'escoles orientades cap a la no discriminació, que incloguin l'abordatge d'aquestes qüestions en el seu currículum.
"Treballem perquè els ciutadans acceptin les societats plurals", segons Vila, que destaca que aquest seminari se celebra dies abans de la commemoració dels 75 anys de la 'Nit dels Vidres Trencats', la purga contra els jueus de la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 a Alemanya i Àustria, i que la canceller Angela Merkel ha definit fa poc com "un dels episodis més foscos de la història" del seu país.
