La subdelegada avança que "l'han d'acabar posant"
LLEIDA, 28 febr. (EUROPA PRESS) -
La Delegació del Govern a Catalunya ha presentat un contenciós administratiu contra ajuntaments i consells comarcals de Lleida per no hissar la bandera espanyola als edificis consistorials, ha confirmat aquest dijous la subdelegada, Inma Manso.
La Delegació els ha demanat que presentin en 20 dies un expedient sobre per què no oneja la bandera a les façanes d'aquestes institucions, i ja han rebut el requeriment judicial els ajuntaments d'Agramunt, Les Borges Blanques, Bellvís, Tàrrega, Torregrossa i els consells del Pla, la Segarra i l'Urgell, ha avançat el diari 'Segre'.
El Consell Comarcal de l'Urgell, amb seu a Tàrrega, ha convocat per a aquest dijous una reunió d'alcaldes i consells comarcals amb l'objectiu de crear un front comú a les denúncies.
A la llista de denunciats estan també els consistoris de Mollerussa, Golmés, Juneda, Fondarella i Balaguer, i el Consell Comarcal dels Garrigues.
En declaracions als mitjans de comunicació, Inma Manso ha evitat concretar el nombre de consistoris denunciats a Lleida, tots, segons la seva versió, per particulars dels quals diu no tenir constància que estiguin afiliats al PP.
"Si nosaltres no féssim cas de les denúncies cometríem prevaricació i això no ho podem fer", ha assenyalat Manso, que ha precisat que en les denúncies hi ha tres fases.
"En la primera jo els invito amablement amb una carta que no és oficial que m'expliquin per quin motiu no tenen penjada la bandera", ha declarat.
Manso ha remarcat que ella envia la relació de consistoris que no han contestat i la dels quals contesten de manera "inadequada" a la Delegació del Govern a Barcelona que és la que decideix enviar un requeriment amb un termini de 20 dies per reclamar formalment les raons i passat aquest termini planteja el requeriment judicial.
"Hi ha ajuntaments a la primera, a la segona i a la tercera fase" segons la subdelegada, que ha revelat també que alguns consistoris o consells comarcals, com el del Segrià, han col·locat la bandera després de rebre la seva carta.
Manso ha afegit que actuaria de la mateixa manera si un ciutadà presentés una denúncia en la Subdelegació per l'absència de la bandera catalana en un ajuntament: "No estem parlant de banderes, sinó de complir la llei".
Molts ajuntaments no han contestat a la carta de la subdelegada reclamant raons per no tenir la bandera, "altres han dit que, com estan fent obres, no volen que s'embruti, i fins i tot un ha dit que té el pal tallat, el de l'espanyola en concret", ha explicat.
Els ajuntaments podrien ser condemnats a costes, el que suposaria un contratemps per als ajuntaments, segons Manso, però en qualsevol cas "han d'acabar posant" la bandera.
"Sempre s'acaba posant perquè no fer cas a un mandat judicial seria greu", ha asseverat.
Manso ha fet aquestes declaracions en roda de premsa, després de fer un balanç sobre les sol·licituds que va tramitar en 2012 l'oficina d'estrangeria, que han baixat un 23% respecte al 2011 després de situar-se en 10.187.
