MADRID, 15 Des. (EDIZIONES) -
Després de quatre anys en els quals l'atur i les baixades de salaris han minvat el poder adquisitiu de les famílies, els programes electorals que els diferents partits presenten per a les eleccions generals del 20 de desembre fan molt èmfasi en la necessitat de recuperar la capacitat de compra dels espanyols com a via per fomentar el consum domèstic i, així, afermar la recuperació.
Tot i que hi ha propostes en àmbits molt variats que poden impactar en la capacitat de renda dels espanyols --nivell impositiu, ajudes per als subministraments energètics, recursos en suport de la família, etc.--, aquestes són les propostes que els principals partits presenten en relació amb rendes mínimes i complements salarials:
PP
El PP considera que el problema actual de l'economia espanyola no és de poder adquisitiu sinó de competitivitat. Per això, creu que cal seguir impulsant l'economia amb reformes estructurals que permetin a les empreses espanyoles competir millor en els mercats globals i, així, crear llocs de treball.
I és que l'ocupació és "la millor política social" i només d'ella provindrà la recuperació de les famílies espanyoles. Per ajudar la seva capacitat de compra, tot i això, els populars proposen aprofitar la millora en la recaptació tributària per continuar baixant impostos, de manera que els ciutadans tinguin més diners a la butxaca.
Així, l'única concessió que el seu programa electoral fa a ajudes directes per als qui no tenen ingressos passa per establir primer un mapa comú de les rendes mínimes que les diferents administracions ofereixen a Espanya per saber realment qui cobra quant i quins recursos existeixen amb aquest final, i poder "coordinar" després els criteris de les diferents comunitats autònomes, per tal que les Rendes Mínimes d'Inserció siguin homogènies i es puguin mantenir tot i que es canviï de regió de residència.
PSOE
El PSOE, per part seva, critica l'"alarmant increment de les desigualtats" durant la crisi així com la "frustrant incapacitat" del sistema de protecció social per corregir-les, i recorda que "l'experiència als països amb més justícia social demostra que la inversió social és l'actiu més sòlid per al desenvolupament i la competitivitat del país".
Així, per "combatre" aquesta exclusió social, proposa entre altres mesures aprovar una llei per establir un sistema de garantia d'Ingrés Mínim Vital de caràcter no contributiu finançat per la Seguretat Social que s'ofereixi a famílies en situació de vulnerabilitat o en risc d'exclusió, que sigui gestionat en col·laboració amb les comunitats autònomes.
Segons els càlculs del PSOE, aquesta renda permetria a unes 730.000 famílies i 1,85 milions de ciutadans "afrontar les necessitats més bàsiques inherents a la dignitat humana".
CIUTADANS
La proposta que fa Ciutadans es configura entorn de l'anomenat Complement Salarial Anual, del qual es beneficiarien només els ciutadans amb una feina i amb el qual la formació confia a incrementar els ingressos dels treballadors més precaris i fer més atractius els llocs de treball que d'una altra manera no s'acceptarien, per tal d'aconseguir augmentar el nombre de treballadors i d'hores treballades.
Així, per als salaris més baixos es determinen diferents percentatges de devolució de la renda en funció de si s'està solter o casat i del nombre de fills, mentre que per als salaris més alts s'estableixen quantitats fixes tenint en compte també la situació familiar.
Per exemple, un solter sense fills que guanyi fins a 9.000 euros a l'any tindria dret que li tornessin el 27,8% de la seva renda, mentre que una parella amb dos fills que guanyés uns 12.000 euros a l'any recuperaria 5.000 euros. Si la quantitat del complement salarial supera el que cal pagar per impostos es percebria en efectiu en un sol pagament anual o com a deduccions mensuals. En total, la mesura costarà uns 7.800 milions d'euros.
PODEM
La formació morada ofereix un doble sistema d'ingressos mínims. D'una banda, proposa un programa de Renda Garantida per a totes les llars per sota del llindar de la pobresa, amb una quantia inicial de 600 euros mensuals per a famílies amb un sol membre, un 35% més pel segon membre i un 20% més per cada membre addicional, fins a un màxim de 1.290 euros mensuals.
Aquest programa serà complementari dels ingressos que puguin existir i integrarà totes les prestacions socials que es trobin per sota del llindar.
Per als treballadors amb sous baixos, es crearà també un Programa de Renda Complementària que es podrà cobrar a partir de 250 euros de salari --per "evitar possibles situacions de frau"-- i garantirà uns ingressos mínims de 900 euros mensuals, una quantitat que s'incrementarà segons el nombre de membres de la llar. Aquest complement serà compatible amb la Renda Garantida, però s'anirà retirant gradualment quan es trobi una feina.
UNITAT POPULAR (IU)
Unitat Popular, la candidatura en la qual s'integra Izquierda Unida (IU), porta en el seu programa una Renda Bàsica Garantida que podran cobrar els més grans de 18 anys o menors emancipats els ingressos dels quals siguin inferiors al 70% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) --actualment 454 euros--, modulat segons el nombre de membres de la família.
La quantia a percebre equivaldrà com a mínim a aquest mateix percentatge del 70% del Salari Mínim, tenint en compte també les condicions familiars, si bé el programa electoral no detalla més com s'articularia l'ajuda, més enllà de precisar que la finançarien els Pressupostos de l'Estat i la gestionarien les comunitats autònomes.
Tot i això, Unitat Popular recorda que la "garantia d'una vida digna" mitjançant uns ingressos "indispensables" pot materialitzar-se també sota forma de recursos socials, i per això el seu programa recull un compromís exprés amb els serveis públics i amb recursos com l'educació, la sanitat, la dependència i les ajudes en funció de la renda per als subministraments energètics, entre altres coses.
UPYD
Finalment, UPyD esbossa en el seu programa electoral algunes línies bàsiques que han de seguir-se en la pròxima legislatura per lluitar contra la desigualtat i la pobresa, com ara crear una Renda Mínima de Subsistència "igual per a tots" en què l'Estat coordini les comunitats autònomes perquè els requisits d'admissió, durada i quantia siguin similars.
A més, la formació magenta advoca per garantir l'accés a una Renda Mínima d'Inserció independentment de la regió de residència i per "homogeneïtzar a l'alça" les seves condicions, ja que les actuals generen "desigualtat" en tenir requisits i quanties "diferents" segons la comunitat autònoma que la gestioni.
