BARCELONA 9 jul. (EUROPA PRESS) -
Una exposició al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) porta a Barcelona 32 peces de marbre i bronze de l'antiga Roma, entre elles destaquen les rostres d'Alexandre Magne, Marc Antoni i l'emperador Neró.
'Rostres de Roma' reuneix estàtues, bustos, caps i sarcòfags creats entre el segle I a.C fins al segle III, procedents del fons del Museu Arqueològic Nacional (MAN), i es podrà veure a Barcelona des d'avui fins al 13 de setembre.
La mostra pretén reflectir la importància del retrat com a imatge de poder, per això recull fins a 15 retrats imperials, representants de les més importants dinasties regnants a l'imperi romà, la Júlio-Clàudia, la dels Flavis, els Antonins i els Severs.
Comissionada per Bruno Ruiz, Àngels Castellano i Paloma Cabrera, l'exposició s'estructura en tres àmbits, el primer dels quals mostra la influència grega a l'escultura romana. 'Monarques i filòsofs' mostra el naixement del retrat fisonòmic, tot i que encara subjecte a les estructures idealistes del món clàssic.
En aquesta part destaca la cara de Neró nen, acompanyat pel de la seva mare, Agripina, i la seva dona, Papea, a les quals va ordenar assassinar. Tot i això, l'escultura més impressionant se situa en el següent espai, dedicat a la història augusta, amb retrats d'emperadors i de membres de les famílies imperials.
Aquí destaca Lívia de Paestum, un escultura sedent de cos sencer que representa la dona d'August com una divinitat. La bellesa dels marbres contrasta amb les pistes que ofereixen sobre la vida quotidiana a l'antiga Roma. Un bon exemple són els caps de Faustina gran i la Faustina menor pels seus elaborats pentinats.
Ruiz ha destacat que els dos caps permeten veure com canviaven de ràpid les modes, ja que usaven postissos i ones fetes amb un 'calamistrum', l'aparell precursor de les actuals planxes. "És molt probable que Faustina la gran usés extensions", ha indicat Ruiz convençut, després de recordar que tenyir-se de ros ja estava de moda a la Roma imperial, fascinada amb l'exòtic color de les esclaves germàniques.
La tercera part de l'exposició està dedicada al retrat privat durant l'època de la República, la majoria dels bustos estan dedicats sobretot a l'art funerari. El costum de prendre la màscara mortuòria com a base per esculpir s'aprecia clarament en una de les escultures d'un avi, amb les temples enfonsades i els pòmuls afilats.
L'art funerari continua present a través de diverses esteles i un gran sarcòfag, desmesurat per a les dimensions d'un nen. Ruiz ha assegurat que els romans eren "molt pràctics" i que distribuïen els sarcòfags en sèrie, deixant un cercle central sense tallar per esculpir la cara del mort.
'Rostres de Roma' és una mostra organitzada per la Caixa Mediterrània i ja ha visitat les ciutats d'Alacant, València i Palma de Mallorca, amb gairebé 40.000 visitants. Després del seu pas per Barcelona continuarà el seu recorregut a Cartagena (Múrcia).
