BARCELONA, 15 abr. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de l'Associació d'Adopció de Nens al Congo (Adic), Anna Maria S., i la seva directora, María Cintia A., han defensat que les adopcions que van planar i van cobrar amb preus que rondaven els 10.000 euros van estar sempre sota la supervisió de la Generalitat, i ignoren "absolutament" per què no es van realitzar.
"Teníem la garantia de la Generalitat i a cada moment pensàvem que finalitzaríem les adopcions" a la República del Congo i la República Democràtica del Congo, ha declarat la directora en el judici que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona.
Adic, amb seu a Sabadell, es va crear a principis del 2006 i al principi va dur a terme adopcions amb èxit, però va incomplir amb el segon grup de pares que havien demanat adoptar: es van detectar irregularitats en els expedients i la Generalitat va desacreditar Adic per seguir amb els processos.
Les acusades han defensat que pensaven que les adopcions anaven a acabar amb èxit, ja que van invertir part del seu patrimoni personal i temps --Anna Maria S. fins i tot va cedir un local sense remuneració, malgrat que els informes bancaris mostren un pagament de 25.000 euros per al lloguer--, i no van cobrar cap salari.
La presidenta de l'associació ha arribat a dir que "mai" va treballar a Adic, sinó que només la presidia; que no va estar a cap entrevista amb els pares adoptius, i que ignora per què van quedar oberts cinc o sis expedients.
La lletrada de la Generalitat ha declarat que Adic no va deixar de preassignar adopcions quan l'administració pública ja l'havia desacreditat, pel que creu es va saltar el circuit legal.
La Generalitat va prendre el control de les adopcions a finals del 2007 després de constatar irregularitats en els informes transmesos per les administracions del Congo --i que havien passat abans per les mans d'Adic--, com que els menors no estaven en situació de desemparament, tenien famílies al seu país i el seu nom no corresponia amb el real.
Per això, malgrat no poder finalitzar els processos d'adopció, la Generalitat va indemnitzar amb 10.000 euros aproximadament a les famílies que ja havien pagat, a les quals ha explicat que el Govern congolès s'havia negat a lliurar als nens: "El Congo ha dit que d'allà no sortien".
Aquesta versió és contrària a la de María Cintia A., que ha dit que han estat les autoritats i tribunals dels dos països els que van facilitar a la Generalitat i a Adic informes favorables a l'adopció dels nens, ja que van aportar documentació en la qual asseguraven que els menors "havien estat abandonats i no reclamats".
INVESTIGACIÓ
El policia encarregat d'investigar l'associació a instàncies de la Fiscalia ha declarat davant del jutge que Adic va rebre 126.000 euros procedents de subvencions de la Generalitat, i que l'associació podia haver-hi manejat més de 300.000 euros.
Sobre els documents referents als nens adoptats, el policia ha afirmat que segurament van ser "alterats": eren fotocòpies, molts expedients contenien documents idèntics i hi havia dades que no s'ajustaven a la realitat.
La fiscal ha sol·licitat quatre anys de presó per a cada una de les acusades, i una indemnització de més de 75.000 euros, per simular adopcions al Congo.
