Actualitzat 22/03/2013 12:57

Laura Fernández revisa la metamorfosi de l'adolescència en la seva última novel·la 'La chica zombie'

La periodista y escritora Laura Fernández
EUROPA PRESS

"El microcosmos de l'institut és molt dur, després de superar allò la vida és molt més fàcil"

BARCELONA, 22 març (EUROPA PRESS) -

La periodista i escriptora Laura Fernández torna a l'adolescència en la seva última novel·la 'La noia zombi' (Seix Barral) protagonitzada per Erin Fancher, una jove de 16 anys que desperta descobrint que el seu cos no és el que era i que està morta, en una metàfora dels canvis experimentats en aquesta edat en els quals un mateix no es reconeix.

La idea d'aquest llibre va sorgir arran de 'La metamorfosi' de Franz Kafka, qui desperta havent-se convertit en un escarabat i, a diferència de Fancher, passa la penúria sol en la seva habitació, mentre que la noia zombi es passeja pels passadissos de l'institut pensant que els altres la veuen com un mort que empesta i es podreix, ha explicat Fernández en una entrevista d'Europa Press.

"A aquesta edat ets una massa informe, et surten pèls i ja no ets un nen", ha apuntat l'autora, remarcant que en l'adolescència un no controla el que fa, ni el que pensa, estant sempre manipulat pel seu entorn, cosa que recrea a través de la millor amiga de la protagonista, la noia més popular de l'institut, qui la deixa de banda quan més la necessita.

Plena de termes anglosaxons, la novel·la està ambientada en l'imaginària ciutat de províncies Enron, situada al costat d'una gran urbs --amb paral·lelismes amb la Terrassa natal de l'autora--, i es desenvolupa el 1997, quan justament Laura Fernández tenia amb 16 anys.

UNA AMIGA "NIMFÒMANA"

Tot i que els fets no són biogràfics, tots els personatges i notòriament la protagonista, tenen trets d'aquella Laura adolescent i alumna de l'institut Nicolau Copèrnic de Terrassa, preocupada per la seva pròpia metamorfosi --assegura rient que era grassa--, per haver de cedir a les pressions dels altres --ha tingut una millor amiga "nimfòmana"-- i per no mostrar-se com era --llegia llibres d'amagat per no semblar rara--.

Però a més de ser una revisió de l'adolescència, aquest llibre aborda també la complicació de ser un mateix a qualsevol edat de la mà de la professora suplent i el director de l'escola, en un repartiment de personatges que també toquen temes com la persecució escolar.

"El microcosmos de l'institut és molt dur, després de superar allò la vida és molt més fàcil", fa broma l'autora, qui ha comparat el pas de l'institut amb una partida d'escacs en la qual cada decisió --fumar, tenir relacions i alienar-se amb les amistats-- és vital per a la supervivència.

Sense haver-se hagut de documentar per a aquesta novel·la --n'hi ha hagut prou amb els records d'aquella època tan forta, diu--, l'autora augura que els instituts actuals han de ser encara molt més "bèsties" amb les xarxes socials i els telèfons mòbils.

Simultàniament, Laura Fernández publica 'El show de Grossman' (Aristas Martínez), una novel·la fantàstica de marcians admiradors de la Terra que tornen a conèixer la seva mare.

Contingut patrocinat