Actualitzat 23/01/2013 12:36

L'Audiència de Barcelona ordena investigar el bombardeig de l'aviació italiana el 1937 i 1938

Memoria histórica
Ministerio Cultura

BARCELONA 23 gen. (EUROPA PRESS) -

L'Audiència de Barcelona ha ordenat que s'investigui als comandaments de l'aviació de l'Exèrcit italià pels bombardejos del 1937 i 1938 contra la població civil catalana en els que han mort al voltant de 5.000 persones, després d'estimar un recurs de l'Associació AltraItalia, que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona.

Així, l'Audiència estima el recurs d'apel·lació presentat per l'associació després que el Jutjat d'Instrucció 28 de Barcelona desestimés les querelles interposades per AltraItalia, com a acusació popular, i dos per part de particulars, per fets ocorreguts entre el 3 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939, quan hi va haver atacs contra la població civil que van deixar, segons els historiadors, entre 4.700 i 6.000 morts.

L'Audiència considera que la querella recull un relat fàctic que coincideix "amb la documentació existent en nombrosos arxius històrics oficials" i que, malgrat que no es concreta la identitat dels comandaments querellats, la Llei d'Enjudiciament Criminal preveu aquesta possibilitat.

L'Audiència argumenta que ha d'investigar-se el cas perquè són "fets reals sobre la certesa que no hi ha dubte" i perquè la querella no peca de defectes formals rellevants, a més que considera que no existeix la pretesa indeterminació genèrica a la qual al·ludeix la sentència recorregut.

Per aquesta raó, demana que es descobreixi la filiació completa dels presumptes copartícips --militars i civils italians-- remetent-se comissions rogatòries al Ministeri de Defensa italià i que es demanin la Fe de Vida i Estat de cadascun, per poder-los citar en el cas que segueixin vius, com a imputats.

QUERELLA

L'associació sustenta la seva denúncia que la intervenció de les tropes italianes i armades enviades per Mussolini han estat decisives per al triomf del cop d'estat militar de Franco contra un Govern democràticament elegit.

Segons la denúncia, del 13 de febrer del 1937 al 29 de gener del 1939 l'aviació ha bombardejat 143 poblacions causant com a mínim 4.736 morts "en el marc d'un intervenció militar estrangera il·legal, sense que mediés cap declaració de guerra per part dels dos estats implicats".

"Només a la ciutat de Barcelona van ser llançats un milió de quilos en bombes quedant afectats 1.808 edificis", prossegueix, explicant l'acció de l'esquadra formada per 6.000 combatents i 759 avions.

La querella particular d'Anna R. --que ara té 83 anys-- relata que l'1 d'octubre de 1937 tenia vuit anys i va resultar ferida de metralla al cap perquè l'aviació italiana ha bombardejat el col·legi en el qual es trobava, al carrer Baluard del barri de la Barceloneta.

"Estava al col·legi. Una bomba llançada per l'aviació italiana va caure directament sobre ell i els avions ens van metrallar. Vaig resultar ferida al cap per un tros de metall. Em van portar al dispensari més pròxim, que estava col·lapsat per la quantitat de ferits i morts", exposa Anna R.

L'altre querellant, Alfons Cánovas, de 93 anys, relata que van matar el seu pare, que era estibador en els magatzems generals del comerç del Port de Barcelona, en el seu hort de la Barceloneta el 19 de gener del 1938.

Contingut patrocinat