La superfície de parcs metropolitans s'ha quadriplicat en els últims 20 anys
BARCELONA, 6 nov. (EUROPA PRESS) -
L'rea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha impulsat la recuperació mediambiental i social dels espais fluvials de la metrpolis, entre els quals destaca el riu Llobregat, del qual gestiona 36 quilmetres i una superfície d'unes 1.000 hectrees.
La intenció de l'administració metropolitana és "millorar la qualitat de vida de les persones", després de constatar un augment de la presncia de gent en aquests espais arran de la pandmia, i recuperar les espcies de flora i fauna que habiten en aquests espais, ha explicat el coordinador general d'Innovació i Infraestructures de l'AMB, Martín Gullón.
Per a aix, destinaran 16,8 milions d'euros en el període 2020-2023, en el marc del Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), que es va crear al 2016 i mitjanant el qual ja han invertit uns 20 milions des de llavors.
La recuperació dels espais fluvials es concreta en actuacions centrades a millorar l'accessibilitat dels camins que accedeixen als rius, reparar les zones degradades amb la restauració del sl i posar en valor elements del patrimoni natural, histric i cultural, i incrementar la connectivitat entre espais urbans i naturals.
LLOBREGAT I BESS
En concret, al riu Llobregat, aquesta tardor s'han iniciat les actuacions de millora i transformació de camins fluvials a Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicen dels Horts, en el marge dret del riu, uns treballs que van comenar al municipi de Pallej a principis del 2021, amb una inversió conjunta d'1,9 milions d'euros.
D'altra banda, es construir el primer refugi de biodiversitat en el riu Bess a Santa Coloma de Gramenet, que permetr el desenvolupament de flora i fauna i millorar la qualitat paisatgística i que tindr una bassa didctica, dos aiguamolls, una escala de peixos i un prat fluvial.
A més, l'AMB est executant les obres per construir una passarella penjant que connectar els dos marges del riu Ripoll, a Barber del Valls, i, al riu Sec, construir un barrat que permetr travesar el riu des del Parc del Massot fins al camí del marge dret o passatge de l'Ermita amb la intenció de connectar l'espai fluvial amb la ciutat.
XARXA DE PARCS METROPOLITANS
Ara mateix, l'rea metropolitana compta amb una xarxa de 52 parcs repartits per tota la metrpolis que gestiona sobre la base de criteris de qualitat i incorpora intervencions de millora en aspectes com són l'accessibilitat i la inclusivitat, creant noves rees i implementant el pla de millora de la biodiversitat.
"Ara com ara, un parc ja no és un espai contemplatiu. Com a usuaris volem no només gaudir de la qualitat ambiental, sinó que volem serveis", ha subratllat la cap del servei de parcs de l'AMB, Dina Alsawi, que assegura que els parcs són espais amb molt de potencial per a la ciutadania.
En els últims 20 anys, s'ha quadriplicado la superfície de parcs de la metrpolis --per nova creació i per ampliació de parcs ja existents-- i l'objectiu de l'AMB és ampliar aquesta xarxa i arribar a tots els municipis de l'rea metropolitana.
L'últim parc a incorporar-se a la xarxa és el dels Jardins de la Font del Rector, a Sant Climent de Llobregat, i en els últims mesos s'ha finalitzat les millores als parcs de Torre Vermella de Viladecans i de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona, mentre que continuen havent actuacions al Bosc de Can Gorgs de Barber del Valls i al Parc de Torreblanca de Sant Just Desvern.
SISTEMES DUNARS DE LES PLATGES
D'altra banda, l'administració metropolitana treballa des del 2014 per millorar i conservar els espais dunars de la platges per afavorir i potenciar el desenvolupament de la flora i conservar els sistemes dunars perqu les espcies invasores no ocupin l'espai de les autctones.
En les campanyes de la primavera i la tardor, es van retirar un total de 6.580 quilograms de vegetació invasora en el marc del Pla de Millora de la Biodiversitat de l'AMB i s'han plantat --a través de diferents projectes participatius-- 1.400 unitats de plantes de diferents espcies.
El cap del servei de platges de l'AMB, Daniel Palacios, ha destacat la importncia de millorar la biodiversitat d'aquests espais dunars per enfortir-los de cara als danys que poden patir pels temporals, i pels quals han patit "rcords d'afectacions des del 2000".
