Colau afronta el final del seu segon mandat sense haver decidit si opta a la reelecció
BARCELONA, 18 set. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona inicia aquest setembre un nou curs polític marcat per l'inici de les obres de la unió del tramvia per l'avinguda Diagonal --previstes per a aquesta tardor--, la reorganització de l'espai públic per dotar de més espai al vianant i centrat en la reactivació de la ciutat després de la crisi provocada per la pandmia.
El Govern municipal, liderat per Ada Colau, afronta els dos últims anys de mandat abans de les eleccions municipals de maig de 2023, per les quals l'alcaldessa no ha decidit si es presentar a la reelecció i optar a una tercera legislatura.
Després d'anys de debat sobre l'unió del tramvia, que es remunta a la consulta que va fer el Govern de Jordi Hereu en 2010, aquest és un dels projectes prioritaris del Govern municipal que podr comenar aquesta tardor després d'arribar a un acord amb ERC i amb l'Autoritat del Transport Metropolit (ATM), per no acabar-ho en aquest mandat.
La construcció de la primera fase, compresa entre Glries i Verdaguer, est previst que duri uns 22 mesos perqu el tramvia pugui circular per aquest tram durant 2023; mentre que la voluntat és que la segona fase (Verdaguer-Francesc Maci) comenci quan finalitzi la primera.
Així mateix, l'unió del tramvia afectar a la plaa de les Glries, un altre dels grans projectes de ciutat que va comenar sota el mandat de l'exalcalde de CiU Xavier Trias, i que aquest setembre estrenar el túnel de sortida de la ciutat (sentit Bess) i entre finals de novembre i desembre el d'entrada (sentit Llobregat).
CONSOLIDACIÓ DE L'URBANISME TCTIC
Una de les prioritats del Govern de Colau és aconseguir una mobilitat més sostenible a la ciutat que afavoreixi el vianant en detriment del vehicle privat, una qüestió que ha accelerat la pandmia arran de la qual l'Ajuntament va implementar el conegut com a urbanisme tctic, amb l'eliminació de carrils per guanyar espai per al vianant.
Aquesta gestió de l'espai públic ha suscitat moltes crítiques, mentre que l'Executiu local sempre ha defensat que era una mesura excepcional que volia fer definitiva; d'aquesta manera, aquest any es preveu la consolidació de l'ampliació de terrasses en la calada per la qual l'Ajuntament ja ha aprovat de forma inicial una modificació de l'ordenana.
També seguir amb la pacificació dels entorns escolars --contempla pacificar 155 escoles entre l'any passat i el 2021 i 2022--, la transformació de l'avinguda Meridiana i Via Laietana per convertir-les en un eix cívic amb més verd i espai per al vianant, a més de la construcció de la 'superilla' de l'Eixample, per la qual est previst que les obres comencin al juny de 2022.
TAXA AMAZON I HORARIS COMERCIALS
Per reactivar econmicament la ciutat, l'Ajuntament té la intenció d'acabar el paquet d'ajudes de 90 milions d'euros que van activar arran de la pandmia per a autnoms, comerciants i empreses, i fonts municipals asseguren a Europa Press que estan "centrats a dotar al consistori del millor pressupost per garantir serveis públics", després que aquest 2021 s'aprovés el major pressupost de la seva histria, amb 3.200 milions d'euros.
Un assumpte pendent en aquesta rea és la trucada 'taxa Amazon' per gravar l'ús de l'espai públic que fan les plataformes de comer electrnic, així com que els mercats municipals puguin vendre per Internet a través d'un 'marketplace', que estava previst per a aquest estiu i que encara no s'ha estrenat.
També queda per resoldre la proposta que va presentar l'Ajuntament perqu els comeros puguin obrir tots els diumenges i festius entre maig i setembre, que estava prevista que s'aprovés al juny, per que segueix sense arribar a un consens amb sindicats, motiu pel qual el consistori va demanar una prrroga a la Generalitat dels horaris actuals abans que finalitzi la normativa actual.
POLÍTIQUES SOCIALS, HABITATGE I SEGURETAT
D'altra banda, l'Ajuntament haur de fer front a la crisi social provocada per la pandmia i, segons fonts municipals, centrar els seus esforos a reduir les desigualtats a la ciutat; la salut ser una prioritat (amb especial atenció a la salut mental) i "la innovació ser un eix central de les polítiques socials".
El Govern de Colau continuar amb el seu objectiu de promoure habitatge públic: actualment té 2.300 pisos en obres o prop d'iniciar-les (el que suposa una inversió de 316 milions d'euros) amb la intenció que la majoria sigui de lloguer social i assequible, mentre segueix reclamant a la Generalitat que impulsi una "veritable política d'habitatge".
En matria de seguretat, l'Executiu local haur d'abordar els botellones que es produeixen als carrers mentre l'oci nocturn segueix tancat, pel que pretén impulsar un pla d'actuació; i la neteja de la ciutat també ser un focus d'atenció aquest any, mbit al que han proms més recursos.
En parallel a l'acció estrictament municipal, l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat ser un dels grans temes que marcaran l'any, així com la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus, qüestions en els quals els socis de Govern mantenen postures diferents.
