Divideix els venedors en quatre grans grups
BARCELONA, 17 set. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha detectat un total de 395 venedors ambulants sense llicència i la majoria sense papers, entre llauners i top manta, segons manifesta un informe sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat amb l'objectiu d'abordar polítiques integrals des d'una perspectiva social.
Segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa la segona tinenta d'alcalde, Laia Ortiz, ha recordat que no es tracta d'un fenomen nou, és complex i global, i que aquesta xifra "fluctua" amb més presència en l'època d'estiu.
Ha explicat que tècnics del consistori van detectar aquesta xifra i van contactar amb 213, majoritàriament homes, per a l'elaboració d'aquesta radiografia, que constata que un 83% d'aquests resideixen a Barcelona amb un estada mitjana d'uns quatre anys.
En la seva radiografia ha dividit els venedors pels productes que ofereixen: souvenirs en zones turístiques, per part majoritàriament de pakistanesos; llaunes de cervesa, pakistanesos també; productes d'imitació, per part de subsaharians, i recuperats de contenidors, sobretot portat a terme per africans.
SENSE MÀFIES EN LA VENDA
Ortiz ha explicat que la dinàmica de venda presenta uns patrons comuns, sense que "es detectin estructures de xarxa jerarquitzada o presència de màfies", unes màfies que sí que són presents en els passos previs a la venda de productes com el tràfic de persones o la producció.
L'activitat, que suposa el seu 'modus vivendi' i en què els venedors es desplacen ells mateixos a comprar els productes, es concentra en els districtes de més afluència turística, com Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Gràcia, tot i que l'informe també ha analitzat l'anomenat Mercat de la Misèria.
L'informe municipal apunta una baixa vinculació del col·lectiu a serveis i recursos municipals en la fase d'arribada a la ciutat i durant els primers anys, quan no es poden iniciar processos documentals fora del requeriment de padró: només el 9% fa ús dels centres de serveis socials, i un 38% del Sistema Català de la Salut (CatSalut).
Ortiz ha afirmat que el diagnòstic calia, però ha advertit que el fenomen no es podrà eradicar de la ciutat, sinó gestionar-lo de millor forma, per a la qual cosa veu necessari augmentar la interlocució amb el col·lectiu, aconseguir més integració amb els serveis socials i veure com és possible ajudar des de l'òptica de la inserció social.
PLA INTEGRAL
Ha explicat que l'Ajuntament vol impulsar un pla integral per afrontar la problemàtica i espera tenir els grups de l'oposició, als quals ha apel·lat a tenir responsabilitat i no fer-la servir com "arma de confrontació".
Laia Ortiz ha afirmat que la solució a la problemàtica "no és només policial" sinó que implica dispositius socials, i ha lamentat que els municipis l'aborden en solitari davant de la poca implicació d'altres administracions.
A l'informe, els venedors contactats també mostren la seva percepció sobre els cossos policials, manifestant una bona relació amb els Mossos d'Esquadra, una actitud d'alerta davant de la Guàrdia Urbana, i descriuen a la Policia Nacional com la "més problemàtica".
