La xarxa de biblioteques, la Guerra Civil i la de Successió, coprotagonistes
BARCELONA, 9 set. (EUROPA PRESS) -
L'acte institucional de la Generalitat amb motiu de la Diada ha evocat aquest dimecres per la nit la proclamació de la república catalana de 1931 pel president Francesc Macià, quan també va proposar una confederació amb els pobles d'Espanya.
Utilitzant la tècnica del mapping --una projecció audiovisual sobre una façana, en aquest cas de la Generalitat--, s'ha fet aparèixer a Macià al balcó del Palau com el dia que va proclamar la república, i després també s'ha projectat el cèlebre discurs del també president Lluís Companys --'Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer'--, afusellat l'any 1940 pel franquisme.
Ha passat durant la segona part de l'acte, quan el mapping ha repassat alguns passatges de la història de Catalunya, com la Guerra de Successió amb la caiguda de Barcelona de 1714, la Guerra Civil, l'Edat Mitjana i la industrialització, i l'última imatge ha estat la d'una multitud trencant un mur sota la llegenda '2015'.
Abans del mapping, la primera fase de l'acte ha estat un espectacle teatral que ha reivindicat la llengua i la cultura com a factors essencials de la identitat catalana, i que demostren la vocació de Catalunya de "pertànyer vocacionalment a Europa per filiació directa".
Durant l'espectacle s'ha homenatjat el centenari de la Mancomunitat, l'"embrió de l'autogovern català després de dos segles", i s'ha recordat que va ser clau per a la creació de la xarxa de biblioteques populars, primera pedra de l'actual xarxa de biblioteques públiques.
GUERRA CIVIL
Durant aquesta part de l'acte s'han llegit unes paraules del general Eliseo Álvarez, cap dels Serveis d'Ocupació: el 27 de gener de 1939 apel·lava a la unitat d'Espanya i citava la voluntat de Franco sobre Catalunya "de respectar en ella tot l'autèntic i íntim del seu ésser que no encoratgi pretensions separatistes".
La relació de la Guerra Civil amb les biblioteques és que, per exemple, la de Vic (Barcelona) va estar tancada set mesos després de l'arribada de les tropes franquistes, que van sotmetre a "revisió" la biblioteques populars que havia fet la Mancomunitat.
ELS ARTISTES
L'acte ha comptat amb els actors Pep Cruz, Mercè Pons, Rosa Renom, Sílvia Bel, Vicky Peña i Mercè Pons, i amb les interpretacions de la Banda Municipal de Barcelona, la Colla Sardanista Mare Nostrum, l'Orfeó Català, la cantant Alba Carmona i el guitarrista Toti Soler.
També han ballat per a l'ocasió Cesc Gelabert, Bebeto i Marina Cidra, Xavier Bagà i Glòria Gella, i s'ha cantat 'El cant de la senyera' i 'Els segadors', en un acte que ha durat poc més d'una hora i en què s'han sentit crits d'Independència' dels ciutadans que s'han acostat a la plaça.
PLAÇA SANT JAUME
Per primera vegada des que se celebra, l'acte institucional s'ha traslladat a la plaça Sant Jaume; l'han presidit el cap de l'Executiu, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i també hi han assistit representants de totes les formacions polítiques llevat del PP, C's i la CUP.
La part central de la plaça, inaccessible per al públic, ha estat ocupada per uns 500 convidats, mentre que els ciutadans que han volgut han pogut seguir l'acte des dels laterals i darrere d'una tanques col·locades per a l'ocasió.
També és una novetat que s'hagi celebrat el 9 de setembre i no l'11: el Govern ha decidit que sigui així perquè enguany la Diada serà el primer dia de campanya de les eleccions catalanes, i no volia situar l'acte institucional aquest dia.
LES AUTORITATS
Entre els assistents han estat l'expresident de la Generalitat José Montilla; els consellers del Govern; l'exvicepresidenta Joana Ortega, asseguda al costat de la successora, Neus Munté; i diversos diputats, com Joan Herrera (ICV-EUiA), Marta Rovira (ERC), Maurici Lucena (PSC), Jordi Turull (CDC) i Roger Montañola (Unió).
També hi han assistit l'alcaldessa del Barcelona, Ada Colau; els seus quatre tinents d'alcalde; el comissari en cap de Mossos, Josep Lluís Trapero; l'expresidenta d'Òmnium Muriel Casals; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i l'escriptor Albert Sánchez-Piñol.
