Les concentracions més elevades es van trobar a 130 quilòmetres de la costa
BARCELONA, 11 juny (EUROPA PRESS) -
L'accident de març de 2011 en la central nuclear de Fukushima va fer augmentar gairebé cent vegades per sobre dels nivells previs la presència d'estronci radioactiu a la costa est del Japó, segons un estudi fet per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (Icta) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Segons les dades recollides sobre el terreny, la presència de l'estronci 90 de fons era d'1,2 becquerelis per metre cúbic abans del tsunami que va provocar el col·lapse de la nuclear, mentre que les concentracions posteriors van arribar als 85 becquerelis, ha informat aquest dimarts la UAB en un comunicat.
Alhora, la presència de l'estronci 89, que té un període de semidesintegració de 50 dies, va arribar a arribar als 265 becquerelis per metre cúbic, el que els científics consideren una "prova evident" que en els tres mesos posteriors a l'accident es van abocar a l'Oceà Pacífic entre 90 i 900 terabecquerelis d'estronci 90.
Els científics van comprovar que les concentracions més elevades d'aquest element es van trobar a 130 quilòmetres de la costa, al nord de la corrent de Kuroshio, una barrera natural que va impedir que el material radioactiu es transportés cap a latituds més baixes.
En termes globals, l'abocament entre març i juny del 2011 va suposar un increment de radioisòtops en els oceans de menys d'un 1%, reconeixen els investigadors, tot i que també apunten que l'impacte a la zona d'estudi ha estat "molt evident" i demostra la necessitat de continuar analitzant el sector per avaluar possibles conseqüències en la fauna i la flora costaneres.
"Després de juny de 2011 s'han produït altres abocaments importants d'estronci procedents de Fukushima que no s'han determinat amb precisió", ha indicat l'investigador de l'Icta i coordinador del treball, Pere Masqué.
Els científics consideren que després de l'accident sí es van realitzar seguiments exhaustius de la presència en el mig marí de iode i cesi, però no d'estronci, pel que destaquen que la seva investigació supleix una carència que existia fins avui.
El treball "serveix com a punt de partida per a altres estudis en marxa actualment", ja que la presència de radioisòtops es mantindrà durant dècades i això permetrà que s'utilitzin com eina per traçar la dinàmica dels corrents marins del Pacífic Nord.
