Els propietaris de l'empresa d'hidrocarburs queden en llibertat però imputats per tres delictes
MADRID, 28 juny (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha acordat l'ingrés a la presó incondicional de dos dels detinguts en l'operació feta dimarts passat per la Guàrdia Civil per un presumpte frau comès per Petromiralles, han informat fonts jurídiques.
Tots dos estan relacionats amb les gasolineres Rodríguez Estepa, segons les mateixes fonts, mentre que un tercer dels implicats podrà eludir la presó amb fiança i la resta queden en llibertat tot i que amb l'obligació de comparèixer periòdicament davant de les autoritats judicials.
Entre els set compareixents aquest divendres davant del titular del Jutjat Central d'Instrucció 6 es trobaven els propietaris de l'esmentada empresa d'hidrocarburs, Josep María i Pere Torrens Ferrer, que queden en llibertat tot i que imputats, de la mateixa manera que la resta, per blanqueig, frau fiscal de més de 100 milions d'euros, maquinació per alterar el preu de les coses i falsedat.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció 6 ha interrogat des d'aquest matí set del total de 17 detinguts en aquesta operació, després de prendre declaració dijous als deu primers, als quals va deixar en llibertat tot i que amb compareixences quinzenals.
TINENÇA D'ARMES
Josep Maria Torrens, un dels propietaris de Petromiralles, és l'alcalde per CiU de la petita població de Santa Maria de Miralles, amb 130 habitants; amagava a casa seva una arma i abundant munició mancant de llicència, segons les mateixes fonts, per la qual cosa també ha estat imputat de tinença il·lícita d'armes.
Per garantir els pagaments a proveïdors i treballadors, el jutge Velasco ha nomenat interventor judicial fins al 9 de juliol, quan es farà una vista per designar administrador judicial.
EUROS, DÒLARS I IUANS
Les mateixes fonts han assenyalat que en algun dels escorcolls se'ls ha confiscat més d'un milió d'euros en efectiu, 30.000 dòlars, 9.000 iuans xinesos i bitllets d'altres països.
La investigació d'aquesta trama va començar des del Jutjat d'Instrucció 9 de Barcelona i la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona, tot i que finalment ha recaigut en l'Audiència Nacional a l'estendre's a altres punts d'Espanya.
Petromiralles, empresa petroliera independent propietat dels germans Josep Maria i Pere Torrens Ferrer, es va crear el 1995 dedicada a la gestió d'estacions de servei i a la distribució de combustibles a domicili.
Va arribar a agrupar diferents empreses el 2010 creant el grup d'empreses Petromiralles Group S.L., i la direcció és compartida entre els dos germans.
Segons els investigadors, en el marc de l'operació que ha desmantellat una trama dedicada al frau de l'IVA en el sector dels carburants que va arribar a defraudar entorn de 270.000 euros al dia i enviaven els diners a Hong Kong com a primera escala del blanqueig que després s'expandia també a altres països.
El país asiàtic era el seu destí principal i moltes vegades traslladaven els diners en metàl·lic guardats en maletins i altres vegades per transaccions.
Tot i que el nucli principal de la trama estava a Catalunya, els diners sempre es treien de caixers a Sevilla i després s'amagava en pisos de la capital andalusa en caixes fortes ocultes després dels quadres o lavabos, segons la Guàrdia Civil.
En general els responsables de la trama es desplaçaven allà en avió, però quan havien de traslladar els diners viatjaven en AVE per cridar menys l'atenció en els controls de l'estació (menys exhaustius que els d'un aeroport); a més així tractaven de no aixecar sospites de la connexió entre els testaferros a Andalusia i la matriu catalana.
A Catalunya l'organització posseïa una amplia xarxa de gasolineres amb les quals controlava tots els nivells que conformen aquest mercat.
Comptaven amb un bróker internacional ubicat a Suïssa encarregat d'adquirir l'hidrocarbur; una altra empresa s'encarregava d'introduir-la a Espanya i una segona empresa actuava com receptora del producte en territori nacional i s'encarregava de distribuir l'hidrocarbur.
Al no pagar els impostos corresponents l'organització podia oferir el producte a preus molt competitius, acaparant el mercat d'hidrocarburs en aquells territoris on l'estructura criminal se n'anava implantant.
Les empreses pantalla que conformaven aquesta estructura desapareixien abans que l'Administració pogués reclamar-los el pagament dels impostos.
