Actualitzat 19/9/2014 9:36:44 +00:00 CET

Joies massai, art i subsistència

Mujeres masai elaborando sus joyas tradicionales
Foto: LA MASAI BLANCA

ARUSHA / BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)

En un món on tradicionalment l'home posseeix terres i ramat i la dona treballa a la casa, porta l'aigua i carrega la llenya durant kilòmetres, és tot un repte aconseguir certa independència económica per a les dones.

   En la cultura massai, joies com braçalets, arracades i collars són molt comunes en la vida quotidiana i especialment en les cerimònies. Ara, un nou projecte que es diu 'La Massai Blanca' ven aquests articles a Europa amb l'objectiu d'ajudar la comunitat femenina a tenir els seus propis ingressos.

   Una quarentena de dones massai que viuen al nord de Tanzània, a la regió d'Arusha, barregen dissenys i tècniques ancenstrals amb un estil més contemporani, tenint en compte el comprador final, que pot adquirir els productes per Internet (www.lamasaiblanca.com) o a algunes botigues d'Espanya i d'altres països.

DINERS PER A SALUT I EDUCACIÓ

   La idea va néixer a través de l'ONG Eretore i de la Fundació Carpio Perez, que treballen a la zona col·laborant sobretot amb les vídues massai i els seus fills, i aquest estiu es va fer una realitat gràcies a la demanda europea. "Hi ha articles que tenen molt d'èxit i s'acaben de seguida", explica Maria Carpio Perez, fundadora i directora de l'entitat que porta els seus cognoms.

   Amb aquest projecte, destaca Maria Carpio, les dones obtenen uns diners amb els quals poden pagar medecines o material escolar per als fills i, a més, es promou la igualtat de gènere i els drets humans. "És un món molt masclista", assegura, "i comprant un d'aquests articles ajudes a construir una font sostenible d'ingressos per a aquestes dones".

FET A MÀ

   La fabricació d'aquestes joies és tot un art que es remunta a segles enrere i utilitzen tècniques tradicionals. Els productes es fan a mà i, a vegades, fins i tot fan servir els peus, quan han de fermar el filferro.

   "Tenim una dona molt velleta que fa uns collars maquíssims, amb molta precisió, però ha perdut molta vista i no es veu amb cor de continuar perquè aquestes granadures són molt petites. Ara està ensenyant a dones més joves, i estan aprenent", relata Maria Carpio des del poblat d'Arkadia, després de veure uns collarets de granadures nous que li han portat tres de les treballadores.

   En aquesta ocasió, han fet uns collars blancs i uns de vermells, amb dues flors als costats i una al centre. Però han quedat massa curts. "Haurieu d'allargar-los" -explica a aquestes joves-. "Sé que és feina, però és que si no, no es vendran. Els podrieu deixar mig pam més llarg? Així. M'enteneu?" Elles miren i diuen que sí.

   Dels beneficis que en treuen per la venda d'aquests accessoris, un 20 per cent es destina a pagar despeses, com ara la compra de material i el transport, mentre que la resta es distribueix entre les pròpies fabricants, que treballen com si fossin una cooperativa.

SIMBOLOGIA DELS COLORS

   Els vidrets que utilitzen són de molts colors i cadascun té un significat en el món massai. Per exemple, el vermell és el color de la sang, el guerrer, el perill i la valentia. El blanc simbolitza la lllet i la puresa. El verd, la vegetació després de la pluja i la pau. El blau, el cel i Déu. El negre, la pluja. El groc, el sol i la fruita per als tatuatges tribals. I el taronja, és el color preferit de les dones.

   Els massai gairebé mai posen colors similars un al costat de l'altre, sinó que per a ells els contrastos es veuen com un estat natural i de bellesa. Argumenten que ha d'haver-hi nit si hi ha dia, pau si hi ha guerra, sol si hi ha pluja, perquè sempre hi ha un contrari i quan aquests dos oposats es col·loquen un al costat de l'altra, és esplèndid.