MADRID, 23 Des.(EUROPA PRESS - David Gallardo)
El cantant britànic John Robert Cocker (Sheffield, El Regne Unit, 1944) va morir aquest dilluns als 70 anys per culpa del càncer de pulmó que patia des de fa temps. S'apaga així una de les veus fonamentals de la música popular del segle XX, amb una versatilitat que li va proporcionar èxits de rock, blues, soul i pop. Joe Cocker va començar a cantar quan era un mocós preadolescent en bandes com The Cavaliers i The Avengers, recorrent tots els pubs de la seva ciutat natal amb el nom artístic de Vance Arnold i cantant versions dels seus ídols Ray Charles i Chuck Berry. Aquesta incessant activitat, unida al seu incontestable talent, li van donar a Cocker èxits menors com Marjorine en la segona meitat dels seixanta. Era qüestió de temps que la seva carrera arrenqués com efectivament va fer abans d'acabar aquella prolífica dècada.
WITH A LITTLE HELP FROM MY FRIENDS
El primer gran èxit de Joe Cocker va ser With a little help from my friends, la incendiària versió blues rock del clàssic dels Beatles, que fins i tot va comptar en la seva versió en estudi de 1968 amb la guitarra d'un altre joveníssim Jimmy Page, qui més tard passaria a la història com el cervell de Led Zeppelin. A l'any següent Cocker va fer una interpretació llegendària al festival de Woodstock i, a partir d'aquí, va agafar velocitat de creuer fins al final del segle.
UP WHERE WE BELONG
Després d'uns bojos setanta carregats d'excessos, d'anades i vingudes, de pujades i baixades, i singles com You are so beautiful, Cocker ens va regalar en els vuitanta uns quants clàssics units al món del cinema. El primer d'ells va ser Up where we belong, cançó principal de la pel·lícula Oficial i Cavaller, que va guanyar el Globus d'Or, l'Oscar i el Grammy el 1983. Està cantada a duo amb Jennifer Warnes.
YOU CAN LEAVE YOUR HAT ON
Tant és si ets un professional del streaptease o un desvergonyit amb poca afició per les peces de més. You can leave your hat on, després de posar banda sonora a la tòrrida relació de Kim Basinger i Mickey Rourke en la pel·lícula 'Nou Setmanes i Mitjana' (1986), és la cançó que mig món ha utilitzat per a les seves íntimes picardies. Amb desigual fortuna, això per descomptat, tot i que això formi part de l'àmbit privat.
UNCHAIN MY HEART
Aixecat a l'olimp pels dos èxits anteriors, Joe Cocker va publicar el 1987 el disc Unchain my Heart. La cançó que li dóna títol va ser composta per Bobby Sharp i ja era molt popular gràcies a Ray Charles el 1961, però l'empenta que li va donar la sempre arenosa veu de Cocker la va convertir en clàssic del nostre temps.
FIRE IT UP
Una vegada superats els dies d'intensa glòria i sobre exposició, Joe va prosseguir sense pressa però sense pausa editant discos i girant per tot el món. Allunyat de les llistes d'èxits, copades per artistes més joves, però convertit en una institució sempre respectada. El seu últim disc és Fire it Up (2012) i la cançó principal és un gran resum de la seva trajectòria:'soul blanc'elegant, amb urpa i amb sentiment. Pur Joe Cocker.
