Actualitzat 21/04/2016 11:11 CET

La intel·ligència emocional: un camí cap a la felicitat

Día Internacional de la Felicidad
PIXABAY

MADRID, 20 Abr. (EDIZIONES, psicòloga Sofía Carriles)

   Què és més important per tenir èxit en la vida, el quocient intel·lectual o la intel·ligència emocional?

   Les recerques ens demostren que el quocient intel·lectual --la intel·ligència de les persones en relació amb el seu grup d'edat-- juga un paper secundari pel que fa a la intel·ligència emocional a l'hora de determinar l'èxit en les amistats, els estudis i la feina.

   A diferència del quocient intel·lectual:

   -La intel·ligència emocional s'aprèn.

   -No està determinada genèticament.

   -Es pot desenvolupar a qualsevol moment de la nostra vida, sense necessitat exclusiva d'aprendre-la en la infància.

   Ser intel·ligent emocionalment és ser empàtic, és a dir, tenir la capacitat per posar-nos en el lloc de l'altre, poder manejar les nostres pròpies emocions i comportaments, i tenir habilitats socials.

COM PUC MANEJAR LES MEVES EMOCIONS?

   La Marta em deia en una sessió de psicoteràpia: "En general sóc molt temperamental. Tinc enormes dificultats per controlar les meves emocions. En la meva vida a vegades em controlo amb excés i d'altres, exploto. Sento molta inestabilitat des de fa molt temps. La meva forma de comportar-me ha provocat que no tingui un nòvio que m'estimi, tampoc tinc bones amigues i en la feina no aconsegueixo integrar-me amb la resta de companys".

   M'explicava que al col·legi els professors li pegaven amb una regla quan es portava malament, que a casa només se la valorava pel que feia i no podia expressar el que sentia i que en l'adolescència les seves "amigues" l'assetjaven.

   Ara la Marta té 30 anys, no té nòvio, pràcticament no té amigues i se sent profundament insatisfeta amb la seva feina i la seva vida. No troba sentit a res del que fa, pensa que no està construint res en la vida i se sent molt trista.

   La influència de les emocions en la nostra vida és sorprenent. Poden arribar a sabotejar diversos àmbits de la nostra vida: en les amistats, en les relacions socials, en la feina... Per aconseguir el benestar i l'equilibri personal, és important saber controlar-les però no reprimir-les.

   Conèixer les pròpies emocions i aprendre a manejar-les ajuda al fet que actuïn a favor nostre, ja que són necessàries per aconseguir els nostres objectius en la vida.

PREGUNTES QUE HAS DE FER A LA TEVA EMOCIÓ

QUI ETS?

   Ràbia, tristesa, orgull, vergonya, culpa, por, angoixa, fàstic, alegria... Sentis el que sentis, posa nom a l'emoció i descriu-la amb paraules. Silencia la ment i la teva ànima parlarà. Aquest és el primer pas per reconèixer les teves emocions i donar-li un lloc adequat.

D'ON VÉNS?

   L'objectiu és esbrinar quina situació ha originat l'emoció, a quines persones o llocs està associada, si prové d'un succés recent o passat, si està associada als nostres pensaments o a successos externs... Estira del fil.

QUÈ VOLS?

   L'emoció té un sentit i una finalitat, que és restablir l'equilibri. Les emocions ens informen que ocorre alguna cosa, ens preparen per a l'acció, ens motiven, ens ajuden a comunicar-nos amb els altres. Si saps el motiu real de la seva aparició, et serà molt més fàcil resoldre els conflictes.

   Per identificar el motiu de la seva aparició, ens hem de preguntar davant un succés què estic pensant?, com em sento?, què faig davant aquesta situació? I una vegada identificada l'emoció, has d'atendre-la i permetre't expressar-la (plora, parla, riu...).

QUÈ PUC FER?

   Una expressió adequada de les emocions incrementarà la teva salut mental i física, et farà sentir millor i afrontar de manera més adequada les situacions conflictives de la teva vida.

   Obre-li la porta a l'emoció, no tinguis por que et domini: és l'única manera que no es faci cada vegada més gran. Ella mateixa et revelarà què necessites per encaminar la teva vida.

   Per exemple, si estàs trist perquè has perdut un ésser estimat o has tingut qualsevol altre tipus de pèrdua --uns pares que no t'han donat afecte, un objectiu acadèmic o laboral que no has aconseguit, una amistat que no ha perdurat, un familiar que pateix una malaltia-- deixa que l'emoció aparegui, no la bloquegis ni intentis ignorar-la: el dol per la pèrdua és necessari per poder desprendre't d'aquesta tristesa que no et permet fer la teva vida normal.

COM PUC DETECTAR LES EMOCIONS DELS ALTRES?

   Per tenir intel·ligència emocional no només és vàlid ser capaç de detectar les teves pròpies emocions i saber manejar-les sinó també és necessari que siguis capaç de detectar les emocions dels altres i siguis comprensiu amb l'altra persona.

   D'aquesta forma podràs tenir relacions interpersonals més sanes que et permetran tenir més èxit en la vida personal, social i acadèmica-laboral.

QUINS SÓN ELS PASSOS PER SER EMPÁTIC@?

   1.- Identifica el que sent l'altre.

   2.- Torna-li i transmet-li comprensió.

   L'empatia és comprendre el que diu el teu interlocutor i la importància que aquest li dóna. També és esforçar-se per introduir-te sincerament en el problema tal com el viu l'altre.

   Els gestos i la manifestació que estàs comprenent el que li succeeix permeten verificar que has entès bé el que t'ha dit. Això mobilitza i empeny l'altre a expressar més, ja que l'altre té la prova que l'escoltes sense prejudicis. Per això:

   1.- Estigues atent/a a la comunicació no verbal: gestos, postura, distància, contacte visual, expressió facial, moviments del cap, volum i ritme de la veu, pauses i silencis.

   2.- Escolta de forma activa: mirada directa, expressió facial d'atenció, postura dirigida a l'altre, moviments afirmatius del cap, respostes de reconeixement i reafirmació com ara "clar", "tens raó", "t'entenc", resums aclaridors com "o sigui que si no entenc malament el que et passa és que et sentis", empatiza amb el que et diu "entenc el que dius", "imagino com et sents".

   3.- I sobretot, no jutgis, no interpretis, no intentis donar una solució i no facis una altra activitat mentre l'altra persona et parla. No diguis coses com: "veuràs que tot se solucionarà", "pensa que no n'hi ha per tant", "altres persones tenen situacions pitjors", "somriu i veuràs com se't passa". Simplement acompanya-la, escolta-la, reconeix-li els seus sentiments sense qüestionar-los: connecta amb ella.

   "Tots som genis. Però si jutges un peix per la seva habilitat de grimpar arbres, viurà tota la vida pensant que és inútil". Albert Einstein

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés