BARCELONA 8 abr. (EUROPA PRESS) -
Un treball internacional en el qual ha participat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha identificat les 18 zones del Mediterrani la protecció del qual s'hauria de prioritzar, i que sumen 250.000 quilòmetres quadrats -un 10% del total de la superfície d'aquest mar interior-.
El treball, que publica la revista 'PLoS One', especifica que, en el cas d'Espanya, les zones més importants a conservar són una àrea compresa entre el Cap de Creus (Girona) i Marsella, àrees al voltant de les Illes Balears, la zona de Gibraltar, el cap d'Almeria i la costa del Marroc.
Alhora, i assumint que 6 de les 18 zones propostes ja gaudeixen d'algun tipus de protecció, l'estudi posa el focus també en les aigües que envolten l'arxipèlag de Santorini, la zona que va des del sud de Sicília fins a les costes de Tunísia i Líbia, el mar davant de Croàcia i nombroses àrees entre Grècia i Turquia.
Els especialistes han analitzat diferents criteris, com ara la pesca, biodiversitat, espècies protegides i impactes generats per l'acció de l'home, i recorden que aquestes àrees haurien d'estar protegides abans del 2020.
La Unió Europea (UE) s'ha proposat tenir protegits el 10% dels mars europeus abans d'aquesta data, per la qual cosa ara l'important és determinar quines zones són prioritàries, ha explicat en un comunicat la investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC Marta Coll.
"Per protegir les zones del nord, oest i de mar obert al mediterrani fa falta prioritzar accions. Respecte a les zones del sud, encara hi ha poca informació sobre elles, raó per la qual hi ha poques zones prioritzades", ha indicat Coll.
El Mediterrani, amb 17.000 espècies descrites, és un dels mars amb biodiversitat més gran del planeta, de les quals al voltant d'una cinquena part són endèmiques, tot i que els seus ecosistemes, amb unes costes cada vegada més densament poblades, són també els més afectats per l'ésser humà.
En el treball que es publica aquest dilluns hi han participat 12 centres d'investgació i universitats de tot el món, dirigits per la Universitat de Stanford (EUA), fruit de la col·laboració d'un grup de treball que té l'objectiu de planificar la conservació del Mediterrani.
