BARCELONA, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
El tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens ha demanat aquest dilluns un "canvi de rumb" a l'Executiu de Pedro Sánchez en matèria d'acolliment i que es comprometi amb les ciutats, per la qual cosa li ha exigit recursos per mantenir i ampliar el programa Nausica, de protecció i assistència de sol·licitants d'asil.
Ho ha dit en presentar en roda de premsa els resultats d'una avaluació externa del programa --orientat a persones demandants d'asil excloses del programa estatal o que ho han esgotat sense aconseguir l'autonomia--, els resultats de la qual "han demostrat que és necessari", per la qual cosa el Govern d'Ada Colau ho mantindrà i voldria ampliar-ho, pel que recursos al Govern central.
L'avaluació assegura que el 43% dels participants han aconseguit un contracte laboral i que vuit de deu aconsegueix una autonomia personal moderada o plena, resultats que "legitimen" al Govern de Colau a mantenir el programa i interpel·lar de nou al Govern central, perquè és la seva competència i rep recursos europeus per a aquesta fi, per la qual cosa no ha de deixar sola l'administració local, que ha hagut d'actuar davant la incompetència de l'Estat, segons ell.
Així, demanaran una reunió amb el Govern de Sánchez per presentar aquests resultats i "donar-li una altra oportunitat perquè s'impliquin", perquè mantenir el programa suposa una càrrega pressupostària important i no pot ampliar-se només amb recursos municipals, segons Asens, que ha insistit a demanar a l'Executiu central que, si no compleix les seves obligacions en aquesta matèria, que l'hi permeti a les ciutats dotant-les dels recursos necessaris.
MENYS COST QUE LES PENSIONS
Ha ressaltat que el model alternatiu al programa són els allotjaments en pensions, una solució poc satisfactòria per al Govern de Colau, sense atenció i amb més cost: el del Nausica per persona i dia és de 36,2 euros, mentre que el d'una pensió completa és de 48 euros, ha detallat el director de Serveis d'Atenció i Acolliment de Barcelona, Ramon Sanahuja, que ha dit que per ampliar el Nausica es requereixen esforços.
Asens ha defensat que el Nausica cobreix un buit del Govern central, millora l'índex d'integració individual i social i aconsegueix uns resultats esperançadors pels quals accedeixen al programa, i ha advertit: "Sense aquest programa, tindríem un col·lectiu que no estaria integrat a la ciutat i tindríem un problema".
AVALUACIÓ INDEPENDENT
L'avaluadora independent del programa i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Adriana Fitó, ha assenyalat que el Nausica --en fase de prova pilot-- s'ha analitzat durant 20 mesos des d'abril de 2016, analitzant l'atenció a 98 persones, 70 de les quals són adultes --28 eren menors--, amb 44 homes i 24 dones.
Ha explicat que van passar en aquest període pel programa 20 nacionalitats diferents; que el 20% dels atesos pertanyen al col·lectiu LGTBI; el 26% tenia estudis universitaris --"contràriament al que sovint es pensa" només el 3% estava en situació d'analfabetisme-- i 62 usuaris van ser atesos formant part d'un nucli familiar, mentre que 27 ho van anar de forma individual.
El 42% dels usuaris han aconseguit un contracte laboral, però la inserció s'aconsegueix "en el graó més baix de l'escala laboral, amb més temporalitat i precarietat" --un 5% dels contractes van ser indefinits--, segons Fitó, que ha dit que aquesta circumstància disminueix l'augment que es podria aconseguir de l'autonomia econòmica dels usuaris, que amb el programa també guanyen autonomia social i personal.
Ha destacat els resultats d'aprenentatge de llengües: el 70% comprèn el castellà després de tres mesos i el 47% ja ho escriuria, mentre que un 7% dels quals entra sense entendre absolutament gens en castellà acaba el programa escrivint-ho, alguna cosa que ha valorat molt positivament, encara que el català "no s'està treballant suficient" i ha animat a incentivar-ho, perquè el coneixement de les llengües milloren la inserció laboral.
