Augmenten les persones amb feina, els joves i els que fa menys de tres mesos que són a la ciutat
BARCELONA, 14 maig (EUROPA PRESS) -
La tinent d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, ha demanat aquest dilluns al nou Govern que tingui com a prioritat abordar la situació de les persones sense llar, la qual cosa també ha demanat a la resta de municipis catalans: "Ha d'haver-hi un pla de país", ha defensat.
És necessari ampliar recursos també fora de Barcelona i controlar els preus del lloguer, ha dit en declaracions als mitjans després de presentar l'informe de seguiment del Pla de Lluita contra el sensellarisme, amb experts i tècnics de serveis socials i de Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar (Xapsll), que farà el recompte d'aquest any el dimecres.
L'informe assenyala que s'ha registrat un increment de les persones dormint al carrer, passant de 658 detectades en el primer recompte, de 2008, a les 1.026 del de 2017 --sense tenir en compte assentaments--, que se sumen a 2.006 allotjades en recursos de la xarxa.
Les persones amb rendes de treball que de totes maneres no poden accedir a un habitatge o a una habitació i són ateses per la xarxa han passat del 5% el 2012 al 15% l'any passat, per la qual cosa disposar d'ingressos per rendes de treball no garanteix poder accedir a un habitatge.
El 40% de les persones ateses als tres centres de primer acolliment feia menys de tres mesos que eren a la ciutat en l'últim trimestre de 2017, i la xifra va augmentar fins al 47% en el primer trimestre de 2018.
També han augmentat les persones ateses amb menys de 25 anys: als tres centres de primer acolliment de la ciutat s'allotjaven a l'abril 30 joves d'entre 18 i 21 anys, 11 dels quals havien estat tutelats per l'administració a alguna comunitat autònoma i només quatre asseguraven haver residit a Barcelona abans d'arribar al centre.
La proporció de persones que dormen al carrer que provenen de la UE també ha crescut, i representen el 49% --el 43% el 2016 i el 41% el 2015--, mentre que els de nacionalitat espanyola s'han mantingut sobre el 30%, i el d'origen no comunitari han baixat al 21%, des del 28% el 2015.
MÉS ALLOTJAMENTS
Han destacat que a l'octubre es posaran en funcionament 20 allotjaments d'inclusió per a persones soles i parelles al carrer Tànger, i que el 2019 s'obriran centres amb 15 allotjaments per a famílies sense llar --al carrer Alí Bei-- i amb 14 per a persones soles i parelles, a Mestres i Casals.
Preguntats sobre la possible obertura d'un alberg en el qual s'admetin gossos, l'assessor Albert Sales ha dit que s'està treballant amb una entitat per atendre a gossos i assegurar vacunes i el xip, i que preveuen proves pilot en les quals puguin accedir amb els gossos, encara que ha dit que només 45 persones de les 2.200 contactades al carrer tenien animals.
A més, el Govern d'Ada Colau ha reforçat programes i serveis, com el Housing First --que considera que el primer que necessita algú sense llar és un habitatge--, model que Sales ha dit que no soluciona el sensellarisme per si mateix, sinó que a llocs en els quals funciona, com a Finlàndia, va acompanyat d'una prevenció "brutal perquè ningú es quedi al carrer".
La mitjana de nits que passa una persona en equipaments també ha incrementat de forma progressiva, passant de 103 nits a l'any el 2015 a 143 el 2017, i el nombre de persones diferents ateses en aquests centres ha registrat un descens: de 3.388 el 2015 a 3.027 l'any passat.
No obstant això, ha augmentat el nombre de persones contactades en carrers pel Servei d'Inserció Social en Medi Obert (SIS) dormint al carrer, fins el 2.278 --entre 2009 i 2016 era del voltant de 1.600 persones--, amb més gent jove i amb increment especialment a Ciutat Vella i Sants Montjuïc.
Segons l'informe, l'increment de les places en equipaments, l'ampliació de la cartera de serveis públics i privats i la innovació en les metodologies d'intervenció social han evolucionat en paral·lel al creixement de l'exclusió habitacional.
