MADRID, 19 nov. (EUROPA PRESS) -
El Govern central ha constatat que l'Ajuntament de Barcelona va actuar en el marc de les seves competències quan, el passat 16 de juliol, va denegar l'ús de Centre Cívic Pere Quart perquè els veneçolans residents a la ciutat poguessin votar a la consulta convocada per l'oposició sobre la continuïtat del president, Nicolás Maduro.
"La cessió de l'ús de locals municipals a associacions i entitats ciutadanes per a la realització d'activitats, en aquest cas la votació en una consulta popular de ciutadans veneçolans, es tracta d'una competència pròpia de les Entitats Locals, en concret de l'Ajuntament de Barcelona", respon l'Executiu en resposta a una pregunta parlamentària del diputat del PDeCAT Jordi Xuclà.
El diputat preguntava al Govern espanyol quin mesures pensava adoptar per protestar per la decisió municipal d'"entorpir el dret a la participació ciutadana" dels veneçolans residents a la ciutat. En la seva resposta, l'Executiu desgrana les normes legals que regulen la competència dels Ajuntaments sobre locals municipals.
Però a més, assenyala que el criteri del Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació és que "en els processos electorals oficials convocats per les Autoritats nacionals d'altres països", siguin les ambaixades --és a dir, no el Ministeri d'Exteriors espanyol-- les que es dirigeixin a les Delegacions del Govern, Comunitats Autònomes i Ajuntaments sol·licitant els espais o urnes necessaris.
No obstant això, constata, "la consulta convocada per al passat 16 de juliol no complia amb aquest requisit al no canalitzar-se a través de l'Ambaixada de la República Bolivariana de Veneçuela a Espanya".
Aquella consulta va ser convocada per l'oposició veneçolana, tant a l'interior com a l'exterior del país, i es va celebrar amb prou feines dues setmanes abans que tinguessin lloc les eleccions a l'Assemblea Constituent, a les que no es van presentar candidats opositors. L'Assemblea Constituent no va ser reconeguda per Espanya ni pels seus socis de la UE, que segueix considerant al Parlament elegit el 2015 com a únic poder legislatiu legítim.
L'oposició va dir haver aconseguit una participació de 7 milions de persones a la consulta i Maduro va aprofitar per acusar al president del Govern, Mariano Rajoy, de no permetre el referèndum secessionista que llavors estava en projecte per part de la Generalitat de Catalunya i, en canvi, acceptar aquesta.
No obstant això, la veritat és que, un dia després de la consulta, el ministre espanyol d'Afers exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, va evitar comentar el seu resultat i es va limitar a apostar per una solució dialogada i a insistir, com tota la UE llavors, en què les eleccions a l'Assemblea Constituent no havien de celebrar-se.
