Publicat 30/06/2021 21:32CET

Gonzàlez-Cambray veu una "bona notícia" la recatalogació de la complexitat dels centres

El conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Gonzàlez-Cambray, en la comissió d'Educació del Parlament
EUROPA PRESS

Anuncia que pròximament es publicarà un document sobre construcció d'equipaments educatius

BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Gonzàlez-Cambray, ha descrit aquest dimecres com una "bona notícia" la recatalogació del nivell de complexitat dels centres de cara al proper curs, del que depenen certs recursos extra que reben.

Ho ha dit en la seva primera compareixença davant la comissió d'Educació del Parlament, en la qual ha recordat que 175 centres veuen reduïda la seva complexitat però que puja en 214, per la qual cosa ha afirmat que "hi haurà més recursos": cap dels 175 centres deixarà de tenir els recursos associats, un bon percentatge --en les seves paraules-- els mantenen i la resta en perdran algun.

Ha negat que sigui una retallada, com li han retret diversos diputats de l'oposició, i ha admès que les dades usades per la recatalogació són de 2018, per la qual cosa no recullen l'impacte de la pandèmia de la Covid-19, però ha dit que l'alternativa era utilitzar xifres de 2014.

A més, Gonzàlez-Cambray ha anunciat que pròximament es publicarà un document amb criteris de construcció d'equipaments educatius, titulat 'Nous aprenentatges, nous espais', que ha estat "testat" durant dos anys amb processos participatius en 42 centres educatius que tenen previstes obres o ampliacions.

El conseller ha garantit que el concurs-oposició convocat per a tècniques de parvulari no es pot revertir però ha garantit que "no tindrà cap afectació" el proper curs i ha dit que treballaran perquè no perjudiqui cap treballadora més enllà de 2022.

PARTITS

La diputada del PSC-Units, Esther Niubó, ha lamentat que el Govern hagi "perdut l'oportunitat" d'aprovar uns pressupostos per 2021 i s'ha preguntat què sacrificarà la Conselleria pel fet de treballar amb els comptes de 2020 prorrogades.

Des de Vox, Joan Garriga ha criticat que no es compleixi el precepte de la llei educativa catalana que preveia destinar a Educació el 6% del PIB i ha assegurat que la immersió lingüística i l'educació sexoafectiva són una "dictadura encoberta".

El portaveu de la CUP, Carles Riera, ha demanat que s'aprovi la proposició de llei que va presentar la seva formació per estabilitzar el personal de la Generalitat i ha assegurat que la legislació actual "dóna per naturalitzada una certa segregació escolar".

Jordi Jordán (comuns) ha dit que estaran "expectants" amb la proposta de pressupostos per 2022, atès que ERC --la formació del conseller-- comparteix Govern amb Junts, un partit amb uns postulats més conservadors, segons el diputat; ha demanat blindar la immersió lingüística i acabar amb les desigualtats educatives.

Joan Garcia, de Cs, ha defensat un model trilingüe perquè la immersió "desnaturalitza la realitat catalana", ha demanat conèixer els projectes lingüístics dels centres, li ha preguntat al conseller si creu que utilitzar el castellà en un pati de col·legi és una anomalia i ha defensat la neutralitat a les aules.

Des del PP, Eva Parera ha sostingut que "ha d'entrar poca ideologia a les escoles", ha lamentat el suport d'ERC a la 'Llei Celaá' i ha demanat que català i castellà siguin llengües vehiculars.

Anna Erra, de Junts, ha aplaudit la voluntat del departament de combatre la segregació escolar, avançar cap a la plena gratuïtat de l'etapa 0-3 i ampliar gradualment el pressupost educatiu.

Finalment, la diputada d'ERC Mònica Palacín ha felicitat al departament per la decisió de crear una direcció general d'alumnat, i ha assegurat que el compliment del pacte contra la segregació topa amb la pressió que exerceixen certes famílies "perquè volen anar a un centre determinat".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés