Actualitzat 04/05/2015 17:40

El genocidi armeni des de la mirada de Maria Àngels Anglada

PORTADA DEL 'QUADERN D'aram', DE MARIA ÀNGELS ANGLADA
Foto: EDICIONS 62 / CASA DEL LIBRO

BARCELONA, 4 Maig (EUROPA PRESS) -

   L'escriptora i filòloga Maria Àngels Anglada (1930-1999) va ser l'única novel·lista catalana que va tractar els dos grans genocidis que van assolar l'Europa del segle XX: l'armeni i l'holocaust jueu. Del primer en va parlar al 'Quadern d'Aram', mentre que el segon el va tractar a 'El violí d'Auschwitz'. Precisament el 24 d'abril d'enguany es va commemorar el centenari del primer gran genocidi perpetrat de manera planejada i sistemàtica: l'armeni.

   Armènia, que ocupa un territori situat al Càucas, es considera que va ser el primer a adoptar la religió cristiana com a religió oficial en el seu territori. Durant el segle XVI va passar a formar part de l'Imperi Otomà, en el qual va viure en harmonia amb altres cultures i grups ètnics.

   Tanmateix, durant l'esclat de la Primera Guerra Mundial, en un moment en què l'Imperi Otomà estava governat pels anomenats Joves Turcs, es va dur a terme de manera planejada i sistemàtica l'aniquilació dels armenis que residien en territori otomà. El motiu, dur a terme una política d'expansió nacionalista coneguda amb el nom de 'panturquisme', amb la intenció de salvar els últims vestigis d'un Imperi cada vegada més afeblit.

   Així és, doncs, com a partir dels últims anys del segle XIX i començament del segle XX, van començar a tenir lloc les primeres matances de turcs. El 24 d'abril del 1915 Turquia va ordenar l'execució de 200 intel·lectuals armenis a Istanbul, data que ha esdevingut el símbol de l'inici de la matança armènia. A partir d'aquest moment, els dos terços de la població armènia resident a Turquia va ser massacrada i exterminada: de dos milions i mig d'armenis, en van desaparèixer un milió i mig. La majoria dels supervivents van fugir a països com França, Rússia, Estats Units, Ucraïna, Geòrgia o països d'Amèrica del Sud.

   Una de les constants de l'obra de Maria Àngels Anglada, fortament influenciada per la literatura clàssica, és la preocupació per tractar temes que han afectat la humanitat. Llicenciada en Filologia Clàssica i membre de la Secció Filològia de l'Institut d'Estudis Catalans, Anglada va ser una escriptora polifacètica --es definia a si mateixa com "una poeta que escriu novel·les"--, ja que no només va conrear diversos gèneres --des de la poesia fins a la narrativa, passant per l'assaig i la crítica literària--, sinó que va tractar en les seves obres tant temes d'inspiració clàssica, 'Sandàlies d'escuma', com obres de temàtica actual, 'El violí d'Auschwitz' o 'Quadern d'Aram', que retraten dos moments convulsos de la humanitat.

   'Quadern d'Aram', que adopta la forma de dietari, explica les vivències i el viatge que els protagonistes, Aram i la seva mare, Marik, recorren des d'Armènia fins a Marsella. L'obra, que va escriure després del seu viatge a Rodes, s'articula en forma de reflexió amb una narrativa molt complexa, ja que els diferents capítols de què es compon intercalen diferents veus narratives, com les d'Aram i Marik. La primera intervenció és la mateixa veu de l'autora, on explica els motius pels quals s'ha decidit a escriure aquesta obra, que, sens dubte, vol reflectir els horrors de l'extermini armeni i la diàspora armènia a través de la relació entre mare i fill.

   És a partir de la poesia i les tradicions armènies que Anglada basteix 'Quadern d'Aram', l'última obra que va escriure l'escriptora catalana i que denuncia l'angoixa del genocidi armeni. Així es diu a la mateixa obra: "Ja ho sé, mare, que la seva poesia durarà sempre, quan ningú no es recordi dels fastigosos noms dels seus malparits assassins" (pàg. 149). La literatura és, sens dubte, un dels contenidors que permet mantenir viu el record d'uns horrors que no s'haurien de repetir mai més.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés