GIRONA 7 ago. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat rectificarà i obrirà finalment un expedient per catalogar el claustre de la finca Mas del Vent de Palamós (Girona), després que els avenços en la investigació hagin aportat "nous elements" i indicis que podria ser original, segons han assenyalat a Europa Press fonts de la Conselleria de Cultura.
Un any després que la Generalitat fes públic un informe que assenyalava que el claustre era una construcció historicista, fruit d'una còpia amb peces del segle XII i XIII, ara la Conselleria de Cultura ha demanat un nou informe independent, ha informat 'El País'.
Després dels últims indicis i una conversa amb el professor d'Història de l'Art Medieval Gerardo Boto, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha decidit encarregar a la Direcció General de Patrimoni el començament del procés de protecció del claustre, que implica un estudi del conjunt arquitectònic, han assenyalat les mateixes fonts de Cultura.
De fet, el començament del procés, que podria concloure que el claustre és un Bé d'Interès Nacional, ja comporta en si mateix una declaració de protecció que podria decaure, si l'anàlisi encarregat constata finalment que és una còpia.
Perquè els resultats del treball siguin concloents, Mascarell ha recorregut a la veu respectada del catedràtic d'Història de l'Art Eduard Carbonell, un expert en història de l'art de prestigi, especialitzat en patrimoni cultural i museologia, a més d'exdirector del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i exdirector general de Patrimoni de la Generalitat.
INFORME DEL 2012
L'arqueòleg de la Conselleria que va liderar l'informe, Eduard Riu, va assenyalar el juliol del 2012 que l'obra inclou elements "poc rellevants" dels segles XII i XIII.
Afegia que, per tant, no es tracta d'un claustre romànic desmuntat i tornat a muntar, sinó d'una construcció pensada per decorar, la primera procedència coneguda és una finca de Ciutat Lineal (Madrid) pertanyent a l'antiquari Ignacio Martínez Martínez, que quan ho va vendre ja ha advertit als seus nous propietaris que no totes les peces eren autèntiques.
Acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, Riu ha defensat que un a un tots els indicis que indicaven que el claustre difícilment podia ser original, començant per la seva excessiva perfecció: és un quadrilàter perfecte amb arcs totalment regulars i amb un únic tractament estètic, cosa molt estranya en aquest tipus de construccions, on normalment conviuen elements diferents de diverses èpoques.
"És el claustre romànic més espectacular de tots els claustres romànics que hi ha a la Península. Si fos romànic, clar", ha dit Riu, que ha remarcat que el claustre no només copia els capitells de Santo Domingo de Silos (Burgos), sinó que a més reinterpreta les figures que en aquell estan incompletes, el que també delata la seva falsedat, perquè a l'inventar et pots equivocar, ha remarcat l'arqueòleg.
A més, ha assenyalat que l'aparença és "efectista", però ha remarcat que la qualitat dista molt de la de Santo Domingo de Silos, i de la de l'altre claustre que ha servit de referència, el de Sant Joan de la Penya (Osca).
Un altre dels indicis que el claustre no era original és l'absència d'esmentats en l'abundant historiografia sobre el romànic espanyol, i el fet que autoritats mundials en la matèria, com Manuel Gómez Moreno, ho haguessin vist sense prestar-li més atenció.
Tot i això, l'aparició de líquens que només es donen després de molts anys d'exposició a la intempèrie i la degradació d'alguns àbacs --una part dels capitells de les columnes-- fa pensar que el claustre també inclou alguns elements originals, del segle XII o dels primers anys del segle XIII, tot i que més de la part constructiva que escultòrica.
Tot i que la gran part del claustre no té ni tan sols cent anys, els experts han demanat en el seu informe que l'Ajuntament de Palamós ho declari Bé d'Interès Local i que entre a l'inventari del patrimoni català, i és que, com ha recordat Mascarell, no per ser historicista s'ha de menysprear --bona part del famós Barri Gòtic de Barcelona ho és--.
Aquesta declaració obligaria a la conservació del claustre, però no a fer-ho accessible al públic, una opció que quedarà únicament en mans dels actuals propietaris.
