Actualitzat 10/02/2013 12:20

El futur incert de la Facultat de Nàutica fa aflorar la seva rellevància històrica

Facultad de Náutica de Barcelona
EUROPA PRESS

Va ser seu de les milícies que van parar el cop del 1936 i embrió del Museu Marítim

BARCELONA, 10 febr. (EUROPA PRESS) -

La incertesa sobre el futur que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) decidirà per a l'edifici de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) a Pla de Palau ha fet aflorar la rellevància històrica de l'edifici i del centre educatiu per a la capital catalana.

A més de ser una institució que ha format a milers de navegants --només aquest curs en té 700-- després de més de 240 anys, dos fets perfilen la seva importància per a la ciutat: va ser la seu de les milícies antifeixistes que van parar el cop del 1936 i l'embrió del Museu Marítim.

En el camp acadèmic és la facultat més antiga de la UPC i la de nàutica que ha funcionat més temps a l'Estat, i en la de l'urbanístic, ha contribuït a tancar el Pla de Palau, dissenyant-se amb un semblant a l'exterior de la Llotja de Mar per donar-li harmonia al lloc.

L'ensenyament nàutic a Barcelona es remunta al 1769 quan la Junta de Comerç va crear la seva primera escola gratuïta, que va ser d'aquest camp, i que va comptar amb una formació que a mitjans del segle XIX va passar a mans privades per després ser competència de la Diputació de Barcelona primer, i de l'Estat després.

Abans de recalar en l'edifici en el qual perviu, la formació en nàutica va passar per un pis de la Barceloneta, el convent de San Sebastian -- a la plaça que ara queda al costat de la Llotja-- i uns pisos al Pla de Palau, sobre el restaurant 7 Portes.

L'edifici d'ara és del 1932, obra d'Adolf Florensa, i es va instal·lar en terrenys cedits per l'Ajuntament --no sense rebuig veïnal en la Barceloneta per creure que trencaria la seva relació amb la ciutat--, i amb la Diputació van completar el finançament incomplet de l'Estat.

Ho ha rememorat en declaracions a Europa Press el pilot retirat de la marina mercant Javier Moreno, que va fer la seva tesi universitària sobre la història de la facultat, que creu que valida que continuï en el seu edifici, i més tenint en compte que la UPC no va contribuir a finançar-lo.

"L'ànima de la cultura marítima de Barcelona és la Facultat de Nàutica", ha reivindicat, i la veu excepció històrica al funcionar 244 anys gairebé sense interrupció --no va tancar ni durant la Guerra Civil--, ja que la de Bilbao és anterior (1739) però va estar dècades clausurada.

VISITA DE L'HERMITAGE

Fins ara, els únics interessats en l'edifici de la facultat barcelonina han estat els promotors de la sucursal del Museu Hermitage, que el van visitar abans de Nadal acompanyats de l'Ajuntament, segons ha explicat a Europa Press el degà de la FNB, Santiago Ordás.

El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha destacat que des de l'Hermitage van manifestar que "buscaven un lloc provisional mentre buscaven el definitiu", i la UPC va demanar si els podien posar en contacte, però no detalla qui del consistori va acompanyar la delegació.

Ordás creu que el clúster nàutic obliga que la facultat segueixi a Barcelona, i el millor seria mantenir l'edifici i ampliar l'activitat en un altre espai: "Si això no és possible, si la universitat decideix que hem d'anar a un altre edifici que sigui per anar a un espai millor".

Recorda que el port té comptes pendents des del 1997 amb la facultat --va haver de deixar un edifici al moll d'Espanya de 1.500 metres quadrats i la seva làmina d'aigua per la reforma del Port Vell--, i que el seu material nàutic de pràctiques està en dos contenidors on recalarà la futura marina de iots de gran eslora.

Contingut patrocinat