Publicat 01/09/2014 19:27

Vinculen els antecedents cardiovasculars en familiars amb un risc més elevat d'avortament

Recinto Gran Via de Fira de Barcelona. ESC Congress
EUROPA PRESS

MADRID/BARCELONA, 1 set. (EUROPA PRESS) -

Les famílies en les quals existeix una càrrega de malalties cardiovasculars podrien també tenir una predisposició als avortaments i pèrdues fetals, segons un estudi presentat aquest dilluns en el marc de l'ESC Congress 2014, que se celebra al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.

Concretament, l'estudi fet pel Departament d'Epidemiologia de Copenhaguen (Dinamarca) i el Rigshospitalet-Copenhagen University Hospital, entre d'altres centres investigadors danesos, mostra que les filles de pares amb malaltia cardiovascular subjacent tenen més risc de perdre un fill durant l'embaràs.

Els experts van identificar les dones que van patir un o més episodis d'avortament espontani o pèrdues fetals entre els anys 1977 i 2008 i als seus pares.

"Aquest treball suggereix que podria existir un mecanisme comú per a alguns tipus d'avortaments espontanis i/o pèrdues fetals; així les famílies en les quals existeix una predisposició cap a les malalties cardiovasculars podrien tenir també un risc més alt d'avortaments espontanis i/o pèrdues fetals", ha assenyalat durant la roda de premsa el doctor Alessandro Sionis, director de la Unitat d'Atencions Intensius Cardiològics del Servei de Cardiologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Els investigadors van realitzar un seguiment retrospectiu dels pares, en total més d'un milió, sobre els quals van observar si al llarg dels anys havien patit un infart o un accident cerebral (ictus).

En concret, i segons les dades analitzades, els resultats van mostrar com els pares les filles dels quals havien tingut un fill mort en néixer posseïen un 14% més de risc d'infart de miocardi i un 7% més de risc d'ictus.

Així, sembla existir una associació entre la malaltia cardiovascular i un risc més alt d'avortament, però en aquest sentit el Dr. Sionis destaca que, "evidentment, haurà de confirmar-se més endavant amb la realització d'altres estudis".

LA DONES INFARTADES MOREN MÉS

Un altre estudi també presentat al Congrés mostra que les dones infartades moren més que els homes perquè tenen més edat i tenen més comorbilitats.

Segons un estudi de l'Hopital Universitari de Turku a Finlàndia, existeix una percepció errònia que les dones pateixen menys infarts.

"Aquesta idea es deu al fet que la dona està més protegida durant la seva edat fèrtil, tot i això a partir de la menopausa la incidència de l'infart es va igualant progressivament en els dos sexes", expliquen.

Diversos estudis han evidenciat una letalitat més elevada de l'infart en la dona. Per comprovar-ho i analitzar les possibles causes, aquest matí s'han presentat les dades d'un estudi poblacional finlandès fet sobre gairebé 30.000 pacients infartats. Les dades van verificar que, efectivament, les dones presenten una mortalitat hospitalària més alta que els homes.

Per avaluar les causes que ocasionen aquesta mortalitat, els experts van ajustar les dades amb altres factors de risc cardiovascular i van veure com aquesta mortalitat estava associada sobretot a l'edat (ja que normalment les dones quan pateixen l'infart són més grans) i a altres comorbilitats.

"Aquestes dades ens revelen que, per tant, ja no és significativa la diferència de la mortalitat entre homes i dones. El fet de ser dona no confereix tenir una mortalitat més gran, sinó que les dones moren més perquè quan pateixen l'infart són més grans i tenen més comorbilitats", ha assenyalat Sionis.

Una altra dada interessant que llança l'estudi és que la mortalitat per infart augmenta un 36% per cada cinc anys més de vida i que, per aquesta raó, l'edat és la variable que més influeix en la mortalitat.

En la mateixa línia, Sionis ha presentat les dades d'un altre treball fet per un altre grup d'investigadors danesos que, després d'elaborar un seguiment a gairebé 2.000 pacients (31% dones) que havien patit una mort sobtada, van observar que en comparació dels homes, les dones presentaven una mortalitat més elevada perquè tenien més edat i per altres circumstàncies associades al lloc on ocorria la parada cardíaca.

Segons la seva opinió, "les dones han mort més per parada cardíaca, en primer lloc, perquè aquestes eren més més grans que els homes, de manera que a més edat, més és el dany neurològic produït i més fàcil és que es produeixi la mort".

A més, "perquè la majoria (78%) de les dones van patir la parada cardíaca en el seu domicili, per la qual cosa hi ha hagut menys probabilitats que una altra persona pogués presenciar l'esdeveniment i realitzar-li, així, la reanimació cardiopulmonar".

Aquesta investigació demostra, una vegada més, la importància d'actuar com més aviat millor davant d'una parada cardiorespiratòria ja que, per cada minut transcorregut es redueixen un 10% les probabilitats de sobreviure. A partir del quart minut de parada ja comença a haver lesió neurològica i després del sisè minut les probabilitats de recuperació de redueixen a la meitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés