Actualitzat 02/09/2014 14:07

Una vida sana i la genètica expliquen la longevitat del cor centenari

Presentación de varios estudios en el Congreso de Cardiología ESC Congress 2014
EUROPA PRESS

BARCELONA, 2 set. (EUROPA PRESS) -

Factors que redueixen el risc cardiovascular com els de caràcter genètic i haver portat una vida sana expliquen la longevitat dels cors centenaris, segons l'estudi 4C (Caracterització Científica del Cor del Centenari), que ha analitzat 118 ancians de 100 anys.

En una roda de premsa aquest dimarts al congrés de la Societat Europea de Cardiologia (ESC), el president de la Secció de Cardiologia Geriàtrica de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), Manuel Martínez, ha assegurat que tenir "un cor bastant fort" és el que els ha permès arribar a aquesta edat.

Ha concretat que gairebé tots els participants tenien hàbits saludables, havien estat molt actius fins grans i no fumaven, entre altres factors, i en relació amb les variables genètiques, el 65% dels ancians tenia algun familiar de 90 anys o més.

El treball, que ha sotmès els participants a estudis electrocardiogràfics i cardiogràfics, s'ha dut a terme amb la finalitat de descobrir les característiques cardiovasculars que expliquen la longevitat dels centenaris per saber "com arribar a aquesta edat i fer-ho en bones condicions".

Del total de participants, dels quals més del 80% eren dones, un 45% considerava que la seva salut era "bona o molt bona" i la van puntuar amb un vuit o més, la qual cosa va suposar una "sorpresa" per als investigadors.

Ha subratllat que l'única diferència rellevant entre els sexes és que les dones tenen uns resultats de l'electrocardiograma més normals que els dels homes: "El cor de la dona és particularment més resistent a la malaltia cardiovascular", la qual cosa explica que la seva esperança de vida sigui de 85 anys i la dels homes estigui entre els 80 i 81 anys.

FRAGILITAT EN ANCIANS INFARTATS

Una altra investigació també relacionada amb gent gran presentada per la cardiòloga de l'Hospital Clínic Universitari de València Clara Bonanad conclou que la presència de fragilitat en ancians infartats triplica les probabilitats de mort o reinfart.

El treball ha analitzat 365 pacients de més de 65 anys amb fragilitat -disminució de les reserves i resistència de l'organisme--, discapacitat física, discapacitat instrumental, cognitiva, comorbitat --presència d'altres malalties--, i de totes la que més influeix en la recuperació del pacient amb un infart és la fragilitat, fins i tot per sobre de la seva edat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés