BARCELONA, 31 ago. (EUROPA PRESS) -
Un 40% de les morts per infart es produeixen a l'hivern ja que el fred provoca un efecte vasoconstrictor en les venes i artèries del sistema cardiovascular facilitant la seva obstrucció i l'aparició de l'angina de pit o l'infart. A més, els qui pateixen una aturada cardíaca amb una temperatura ambiental calorosa tenen millor recuperació neurològica, segons diversos estudis presentats al Congrés Anual de la Societat Europea de Cardiologia, que se celebra fins al dimarts a Barcelona.
Un estudi sobre reanimació cardiopulmonar (RCP) fet entre diferents universitats i centres del Japó ha revelat una relació directa entre la temperatura ambiental en el moment en què una persona té una aturada cardíaca i l'evolució neurològica d'aquests pacients.
L'estudi 'Ambient temperature at the onset of out-of-hospital cardiac arrest affects neurological outcome after one month', ha analitzat més de 240.000 pacients majors de 18 anys que van patir una aturada cardíaca entre gener del 2005 i desembre del 2010. Es va estudiar si els factors ambientals com la temperatura ambiental, la pressió atmosfèrica, la humitat i les hores de llum solar obtingudes de l'Agència Meteorològica Estatal en l'hora en la qual es va produir l'aturada cardíaca influïen a l'estat neurològic del pacient als 30 dies d'haver patit una aturada cardíaca.
Després de l'anàlisi de les dades, els investigadors van observar que els pacients que patien l'aturada cardíaca a una temperatura ambiental més alta, és a dir quan fa més calor, tenien un millor estat neurològic transcorregut un mes des de l'aturada cardíaca.
En aquest sentit, el doctor Manel Sabaté, cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic, ha precisat que, "tot i que aquestes troballes relacionen la temperatura i la recuperació neuronal, els autors consideren que cal desenvolupar més estudis prospectius per determinar exactament com influeix la temperatura ambiental en la temperatura del propi cos i la recuperació neurològica dels pacients que sobreviuen a l'aturada cardíaca".
Estudis anteriors ja apuntaven a l'existència d'una variació elevada de morts per infart agut de miocardi (IAM) segons l'estació de l'any en la qual es produeixen. Van analitzar les morts per IAM durant el 2001 a la ciutat d'Atenes i van observar que les morts a l'hivern eren un 31,8% superiors que les produïdes a l'estiu. Per part seva, un altre estudi publicat al 'Journal of the American College' i dut a terme a Minnesota concloïa que existeix un augment de més d'un 16% del risc de patir mort sobtada cardíaca a l'hivern.
El doctor Sabaté ha explicat que "normalment ocorren més aturades cardíaques a l'hivern. Una de les explicacions a aquest fet és que el fred és vasoconstrictor i pot facilitar l'obstrucció de les artèries desencadenant l'angina de pit o l'infart. És més, existeix un tipus d'angina relacionada directament amb el fred anomenada angina a frigore ja que, amb el fred, el pacient té dolor de pit i després, en entrar en calor, aquest dolor desapareix.
Per contra, a l'estiu l'infart sol anar més relacionat amb la baixada de la pressió arterial i la deshidratació. Així, els desencadenants dels infarts són diferents segons l'època de l'any", i recalca que "numèricament es troba menys freqüència a l'estiu".
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2012 hi va haver a Espanya un total de 17.644 defuncions per infart de miocardi. D'aquestes, el 40% (7.083) es van produir en els mesos d'hivern (de desembre a març), mentre que a l'estiu (de juny a setembre) es van produir tan sols un 28% (4.975).
