MADRID, 18 Mar. (EDIZIONES) -
Aquest dijous a la nit se celebra a València la nit de la cremà. Com cada any per Sant Josep, totes les falles plantades per la ciutat cremaran en la seva integritat. Només dos ninots s'han salvat de la crema: els ninots indultats de les categories principal i infantil.
La cremà és el floró final a aquestes tradicionals festes de foc, sàtira, llum, pólvora i soroll. Estem parlant d'una de les festes espanyoles més conegudes al món, declarades d'Interès Turístic Internacional.
En aquest article repassem la realitat de la festa de les Falles amb deu preguntes i respostes.
1. QUIN ÉS EL SEU ORIGEN?
L'origen de la festa es remunta a l'antiga tradició dels fusters de València, que cremaven davant els seus tallers, als carrers i places públiques, els trastos vells i inservibles juntament amb els artefactes de fusta que utilitzaven per elevar els llums d'oli que els il·luminaven mentre treballaven en els mesos d'hivern.
Aquesta crema la realitzaven a la vigília de Sant Josep, per anunciar la festivitat del patró dels fusters. Per això la cremà es fa avui dia en aquesta data i les festes es poden anomenar festes de Sant Josep.
2. DES DE QUAN SE CELEBREN?
La primera informació sobre les Falles data de mitjans del segle XVIII, 1740. Algunes de les milers de fogueres que s'encenien als carrers de València es van denominar falles. Es cremaven monuments satírics i burlescos, construïts pels veïns, que exposaven a la vergonya pública a persones i situacions del carrer o barri on es plantaven.
3. QUÈ ÉS LA CRIDA?
La paraula valenciana 'crida' és l'acte oficial de l'arrencada de les Falles, en què tenen un paper principal la fallera major i l'alcalde o l'alcaldessa de València, que li lliura les claus de la ciutat.
La crida se celebra l'últim diumenge del mes de febrer des de les Torres de Serrano, situades a l'antiga muralla de la capital del Túria. La crida es fa a tots els valencians i a tots els visitants perquè celebrin les festes.
4. DE QUÈ ESTAN FETES LES FALLES?
Fins a principis del segle XX les falles eren calaixos alts amb tres o quatre ninots de cera que estaven vestits amb robes de tela, fins que els artesans van incorporar un nou procediment: la reproducció de motllos en cartró pedra.
La creació de la falla ha anat evolucionant. Tradicionalment, els ninots eren de paper, cartró i fusta. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, perquè aquest material permet formes més lleugeres i més grans.
La majoria dels monuments estan compostos de poliestirè expandit, fàcilment emmotllable i que aporta més brillantor a la peça. A més, estan sostingudes per una carcassa de fusta. Gràcies a aquests materials, les falles actuals passen els 30 metres d'altura i poden lluir les rematades més inversemblants.
5. QUÈ SÓN ELS NINOTS?
Els ninots són cadascuna de les figures independents que acompanyen el monument principal, generalment envoltant-lo i representant moltes vegades a personatges públics caricaturitzats.
Cada comissió fallera presenta un d'ells a l'exposició del ninot, on després d'una votació popular s'elegeix quins són els dos únics que se salvaran de la crema (un de la categoria principal i un de la categoria infantil). Són els ninots indultats.
6. QUÈ ÉS LA MASCLETÀ?
La paraula mascletà prové de 'masclets', que són un tipus de petard de gran potència sonora. Les mascletades són espectacles pirotècnics que, al contrari dels focs artificials, no se centren en la llum, sinó en el so.
Actualment se celebren 19 mascletàs des de la plaça de l'Ajuntament: des de l'1 fins al 19 de març a les 14 hores. Això no sempre ha estat així: inicialment es disparaven des de la mateixa plaça el dia de Sant Josep com a floró de les festes falleres.
Les mascletàs duren entre cinc i set minuts i arriben a superar els 120 decibels. La seva intensitat ha d'anar 'in crescendo' fins arribar a l'anomenat terratrèmol, quan els masclets de més potència esclaten a terra a gran velocitat.
7. COM SÓN ELS VESTITS TÍPICS DE FALLER I DE FALLERA?
Allò que comunament es coneix com a vestit de fallera va ser, segles enrere, el vestit de la dona valenciana. Al segle XVI va començar i va ser un vestit de treball de les pageses valencianes, però amb el temps es va anar transformant i va derivar en vestits més elegants que s'utilitzaven en ocasions especials.
Avui dia només els utilitzen les falleres. A cada edició de la festa hi ha nombroses falleres, però cada comissió fallera elegeix una fallera major i una fallera major infantil. Al seu torn la Junta Central Fallera elegeix una fallera major i una fallera major infantil cada any.
Les falleres poden portar un monyo o tres. En la part del darrere del cap va un més gran, mentre que a la templa llueixen dos més petits, amb forma d'ensaïmada, anomenats rodets. Els monyos s'agafen amb agulles passeres i s'adornen amb les peinetes. No se'ls permet l'ús de qualsevol peça o adorn que no siguin els tradicionals i propis del vestit.
Per la seva banda, una de les vestimentes tradicionals per als fallers és el vestit de saragüell. Aquest vestit es col·loca directament sobre el cos i sobre ell s'hi poden posar altres peces. Un altre dels vestits tradicionals masculins és el de torrentí, el qual es caracteritza per tenir un pantaló més cenyit a la cama i uuna espècie d'armilla i/o jaqueta curta.
Al cap, l'home normalment porta un mocador, una còfia o un casquet, aquests últims fets de ganxet, els quals es complementen amb diferents gorres i barrets, com la rodina, el cossiol o la muntera.
6. PER QUÈ ÉS IMPORTANT LA MÚSICA A LES FALLES?
La música està molt vinculada a la ciutat de València i també, per tant, a les Falles. Durant les festes poden escoltar-se contínuament les bandes de música (més de 300) que recorren els carrers i que van posant melodia a cada acte. Toquen pasdobles tradicionals i populars, tot i que també han introduït en el seu repertori peces més modernes. A la nit porten les seves notes a les revetlles que s'allarguen fins a l'alba.
9. EN QUÈ CONSISTEIX L'OFRENA A LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS?
La mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València i de la Comunitat Valenciana. Els valencians la coneixen popularment com la 'Mare de Deu' i afectuosament com 'La Geperudeta', per una antiga imatge seva en què, segons explica la tradició, va inclinar el cap cap endavant separant-lo lleugerament del cos.
L'ofrena es fa al llarg de la tarda i començament de la nit dels dies 17 i 18 de març (en principi era únicament el 18, però a causa del gran nombre de comissions falleres es va ampliar al 17). Cada fallera ofereix un ram de flors amb el qual es confecciona un enorme i vistós tapís que cobreix com un mantell el cos de la Verge.
Aquesta imatge de la Mare de Déu dels Desemparats mesura 14 metres d'alt i la seva estructura de fusta permet anar entrellaçant els rams per formar variats i lluïts dissenys. El mantell es desmunta tres o quatre dies després d'acabar les Falles.
10. QUÈ ÉS LA NIT DE LA CREMÀ?
La cremà és la culminació de les Falles i el seu acte de clausura. Consisteix en la crema de tots els monuments fallers plantats als carrers de València. Com ja hem indicat, se celebra en la nit del 19 de març i va precedida per un castell de focs, encès per la Fallera Major i el President de la Comissió.
Cap a les 22 hores es cremen les falles infantils, excepte la guanyadora del primer premi, que es crema a les 22.30 hores, i la de l'Ajuntament, que es crema a les 23 hores. Les falles majors es cremen a mitjanit, excepte la guanyadora del primer premi que es crema a les 00:30, i la de l'Ajuntament que es crema a la 1. Consisteix en la crema de tots els monuments fallers plantats als carrers de València.
