Obre la festa obsequiant a la ciutat amb la recepta de la felicitat que va cultivar en elBulli
BARCELONA, 20 set. (EUROPA PRESS) -
El cuiner Ferran Adrià ha reptat aquest divendres als barcelonins i als catalans a ser solidaris i a comprometre's per ser un país "increïble" en educació i investigació, en un pregó que ha donat pas al començament de les festes de La Mercè de Barcelona i en què ha obsequiat amb la recepta dels valors que va aplicar al seu restaurant elBulli per ser feliç.
En un pregó amb el qual ha traçat la desconstrucció de la cuina del passat, present i futur, Adrià ha afirmat que és un país de molt bona gent, però la solidaritat no està a l'ADN de la societat civil, i creu que, més enllà de demanar diàriament recursos a l'administració, als qui els ha anat bé com a ell han de prendre "un compromís més gran" en educació i investigació.
Per a Adrià, si milers i milers de barcelonins i catalans es comprometen no només amb diners, es pot fer que sigui "un país increïble a nivell d'educació i investigació", una solidaritat que ja es produeix als Estats Units, on ha destacat que la gent normal dóna diners per a aquests àmbits, sense fer falta que siguin Bill Gates o Warren Buffett, ha dit.
Quan va tancar elBulli el 30 de juliol de 2011, Adrià i el seu soci, Juli Soler --ha acudit al pregó--, van saber que el restaurant ja no els pertanyia, sinó que passaria a ser de tots --amb elBullifoundation i la Bullipedia--: "Decidim que, tot elBulli amb tota la inversió, fos una donació per al país perquè creiem que hem de donar exemple".
Davant d'uns 700 assistents, segons fonts municipals, entre el Saló de Cent i sales adjacents de l'Ajuntament, el cuiner ha intentat injectar optimisme en plena crisi i fer el que tant sap, fer feliç, tot i que aquesta vegada sol amb la paraula, però ha afegit que no pot oblidar a la gent que s'ho passa malament, i toca ser solidaris no només el dia de la Marató.
Adrià s'ha definit com un home normal que de jove somiava com a molt a ser el millor cuiner del barri, en una època, fa 30 anys, que quan anava a una 'disco' ni se li ocorria dir que era cuiner per lligar, i en elBulli es va passar 18 anys que l'empresa no guanyava, però li posaven paciència, i han aconseguit ser els millors amb els 2.500 cuiners que han passat per ell.
Adrià ha mostrat un vídeo del tancament de elBulli on està eufòric perquè sabia que la seva aventura no acabava, per estar amb els Messi i Neymar de la cuina, i poder aplicar la seva recepta de la felicitat: a més de paciència i solidaritat, la passió, respecte al passat, ètica, honestedat, llibertat, puresa, generositat, innovació, creativitat, esforç, capacitat de treball i sentit de l'humor.
Fent gala del seu saber culinari, ha destacat que, atenent a la tradició, els catalans haurien de menjar pa amb gingebre i no amb tomàquet, i ha subratllat que la restauració ja representa el 5% del PIB a Barcelona i que la cuina està en aquest país molt lligada a la innovació, amb gent com els Roca i Carme Ruscalleda, que s'ho han fet sols i "sense cap ajuda".
Adrià també ha posat deures: als seus companys, entre els quals es trobaven al Saló de Cent el pastisser Christian Escribà i la cuinera Ada Parellada, de crear un plat i un pastís oficial de La Mercè; i a les administracions, que els hàbits saludables siguin una assignatura a l'escola, del que pot haver pres bona nota el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, també present.
PRIMARIAS Y PROTESTAS DE FONS
El pregó ha reunit a alguns dels possibles candidats a debatre's amb Jordi Martí a les primàries per escollir candidat del PSC a les municipals de 2015 --Jaume Collboni, Albert Soler i Laia Bonet--, i també han acudit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de la Diputació, Salvador Esteve, i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
L'alcalde, Xavier Trias, s'ha confessat "emocionat" amb el pregó, que s'ha celebrat amb el soroll de fons de les protestes que es colaven des de la plaça de Sant Jaume de treballadors d'autobús de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que es queixen de l'acomiadament d'un company, i de treballadors de l'enllumenat públic, que temen pels seus llocs de treball.
