Un investigador d'Agrònoms de la UdL alerta d'enverinaments intencionats
LLEIDA, 8 maig (EUROPA PRESS) -
Experts asseguren que la manca d'informació rigorosa magnifica els riscos d'atacs de voltors, segons l'investigador del departament de Producció Animal de la Universitat de Lleida (UdL) Antoni Margalida.
"La manca d'informació científica i rigorosa ha magnificat la percepció dels riscos sobre possibles atacs de voltors", afirma Margalida en un article publicat en la revista científica internacional 'Oryx', amb experts de l'Estació Biològica de Doñana -CSIC i Gestió Ambiental de Navarra.
Margalida considera que la solució al conflicte entre vida salvatge i ramaderia necessita el diàleg entre tots els implicats: ramaders, autoritats, grups conservacionistes i científics, segons un comunicat d'aquest dijous de la UdL.
L'expert de la UdL afirma que altres espècies, com ara els gossos o els senglars, causen més danys als ramaders que els voltors i que, tot i això, aquestes aus pateixen pràctiques il·legals com l'ús d'esquers enverinats.
"Abans eren víctimes accidentals, però ara han passat a ser un objectiu d'enverinaments intencionats, cosa que pot conduir a una ràpida extinció de poblacions senceres", assegura l'article.
Segons les seves dades, la Península Ibèrica acull el 95% de les poblacions de voltors comuns de tota la Unió Europea.
Els autors de l'article han recopilat informació sobre 1.793 denúncies per suposats atacs d'aquestes aus a Espanya, entre el 1996 i el 2010, i sostenen que la majoria han estat rebutjades per la manca d'evidències que els animals estiguessin vius abans que arribessin els carronyaires.
A Catalunya, la Conselleria d'Agricultura va analitzar 49 casos el 2013 i només va concedir una indemnització.
L'investigador de la UdL acaba de publicar un altre article en la revista 'BioScience' sobre les interaccions entre l'home i els animals carronyaires , en què assegura que "han estat determinants en l'evolució de l'espècie humana al llarg dels últims dos milions d'anys".
L'estudi ha estat fet conjuntament amb experts de la universitat Miguel Hernández (Alacant), la Witwatersrand University (Sud-àfrica) i l'Estació Biològica de Doñana-CSIC.
