Els investigadors avancen el moment de formació del protocatal al segle IV
BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
Un estudi dels investigadors de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo i Tnia Alaix situa la cpia de la compilació de lleis 'Liber iudicum' (Llibre dels jutges) que es troba en els arxius del Bisbat d'Urgell, a La Seu d'Urgell (Lleida), com el text íntegrament en catal més antic conservat, i data com a segon document amb major antiguitat les 'Homilies d'Organy'.
En roda de premsa aquest dilluns a la Biblioteca de Catalunya, el catedrtic del Departament de Cincies de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana i la investigadora del Seminari de Paleografia, Codicología i Diplomtica també han avanat el moment de la formació de la llengua catalana al segle IV, amb exemples extrets de les obres del bisbe Sant Paci, en una investigació recollida en el llibre 'Lletres que parlen' (La Magrana).
En el seu estudi, en el qual Alturo ha assenyalat que han consultat fonts primries, han apuntat una nova datació del 'Llibre dels jutges' de La Seu, i han apuntat que el document es va copiar entre 1060 i 1080, gairebé un segle abans del que es proposava fins ara, la qual cosa ho converteix en el testimoniatge més antic que es conserva escrit íntegrament en catal.
Els investigadors apunten que la cpia es va fer a Santa Maria d'Organy (Lleida), amb la "m probable" del prvere Traver Radolf, que entre 1066 i 1084 va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet una cpia del 'Llibre dels jutges' per a ús del jutge Albertí d'Organy, segons ha explicat Alaix.
Han assegurat que les parts socarrimades que han trobat en el pergamí serien conseqüncia de l'incendi que en 1090 va cremar Santa Maria, i s'hi hauria reaprofitat a inicis del segle XVI com coberta d'algun lligall de documents o de llibre parroquial de Conques.
'HOMILIES D'ORGANY'
Els investigadors han sostingut que les 'Homilies d'Organy', conservades a la Biblioteca de Catalunya, es van copiar al voltant de 1220, per la qual cosa seria el segon text més antic en catal conservat, i que la cpia del 'Llibre dels jutges' que es conserva a la Biblioteca de Montserrat seria entre 1220-1230 o una mica posterior.
Alturo i Alaix han assegurat que tant el fragment del 'Llibre dels jutges' de La Seu com de Montserrat s'haurien copiat a partir d'una sola traducció, i no de dues com s'havia considerat fins ara, i que aquesta traducció del llatí al catal l'haurien fet diversos juristes en collaboració, sota la direcció del jutge barceloní Pon Bonfill Marc.
PROTOCATAL
En el seu estudi, els investigadors han avanat el moment de formació de la llengua catalana al segle IV "si no abans", entre tres o quatre segles abans del que es considerava, i han identificat en textos del bisbe Paci paraules i expressions com 'si et placet' (si et plau), 'subinde' (sovint), que s'allunyen del llatí i són més properes a un protocatal.
Alturo ha dit que al segle IV la cultura era oral i, per explicar la falta de continutat de textos amb expressions de protocatal, ha assenyalat que "no hi havia necessitat d'escriure" perqu la societat era analfabeta i ágrafa.
Els investigadors han rebutjat que el catal escrit emergís per ignorncia dels escrivans ni per incapacitat del llatí per a expressar nous conceptes de l'poca feudal, sinó que va ser "la fora del poblo illetrat" la que va trencar la rutina acadmica d'escriure únicament en llatí.
Els investigadors de la UAB també han elaborat en el seu estudi una llista d'una trentena d'escriptors del catal preliterario, com el canonge Adanagell de Vic, que va fer servir per primera vegada la palabral 'estel' (estel) en gnere masculí en 889; Guidenell, primera dona a escriure una frase en un document original conservat a Catalunya, en 1020, i el diaca Egfred de Barcelona, al que ha identificat com a autor de frases curtes en catal en 1022, entre d'altres.
