MADRID, 12
Actualment, la desmotivació escolar ha portat els alumnes a passar de tenir una ment activa al desenvolupament d'una ment passiva. És a dir, cada dia els nens dediquen menys temps a pensar i més temps que pensin per ells, sense ni tan sols ser conscients d'aquest retrocés del pensament. Per això, ensenyar a pensar, el pensament crític dels nens a l'escola i a casa s'ha convertit en l'única manera de combatre-ho.
El filòsof Robert Swartz, director de The National Center for Teaching Thinking dels Estats Units, graduat per la Universitat d'Harvard, professor emèrit a la Universitat de Massachusetts a Boston, i autor de nombroses obres i articles sobre el pensament crític, és una referència mundial a l'hora de proposar un canvi radical en els plantejaments de l'educació des dels nivells d'infantil.
Aquest professor proposa, a més de motivar els nens a pensar des d'edats primerenques, despertar la seva ment quan abandonin l'etapa de preescolar. Després d'uns anys en què les seves ments han iniciat el procés d'aprenentatge de manera progressiva, l'habilitat natural del nen per pensar comença a adormir-se i comença a veure's limitada per tot allò que l'envolta, allò que li diu el que ha de pensar i com ho ha de pensar.
APRENDRE A PENSAR DES DE PETITS
Per això, l'aprenentatge en l'etapa d'Educació Infantil és realment important i diferent a la resta. La clau per arribar a alts nivells d'aprenentatge en les etapes posteriors rau, precisament, en el fet que l'aprenentatge que els nens hagin fet des de petits hagi estat una preparació correcta per a l'etapa de primària. Per aconseguir-ho, cal treballar amb els nens certes destreses i motivar-los perquè comencin a pensar.
Malgrat tot, ensenyar-los a pensar no serà necessari. En realitat, els nens, de la mateixa manera que respiren de manera natural, comencen a pensar de manera natural. Quin és llavors el paper dels pares i els mestres en tot això? La resposta de l'expert es basa en dues tasques: motivar el nen a continuar pensant i que ho faci amb pensament crític.
Els estímuls continus als quals els nens s'enfronten en l'actual societat de la informació, en què la publicitat i l'entreteniment televisiu els condueixen moltes vegades a rebre estímuls, però alhora a deixar de construir respostes, els fan substituir el pensament passiu pel pensament actiu.
L'AULA, EL LLOC PER DESENVOLUPAR-HI EL PENSAMENT CRÍTIC
L'aula és, a més de la família, el lloc on el nen començarà a desenvolupar el seu pensament de mica en mica, i anirà progressivament superant nivells fins a arribar al pensament abstracte. Tot i això, les escoles s'han anat quedant obsoletes pel que fa a la manera d'ensenyar a pensar i molts els experts assenyalen la necessitat d'un canvi en el full de ruta dels centres educatius.
Les iniciatives que s'han posat sobre la taula els últims anys pel que fa a la manera com es transmet als nens el coneixement i el pensament, han intentat canviar des de la metodologia de l'aula fins a l'organització dels cursos i els alumnes. Mentre que alguns aposten per fusionar els continguts a les aules en lloc d'organitzar cursos aïllats, uns altres animen a deixar de banda la metodologia purament memorística (de repetició) per substituir-la per un aprenentatge per competències, i incideixen que l'error no està en els continguts sinó en la manera com els professors els han impartit fins ara.
LA FORMACIÓ EN COMPETÈNCIES, CLAU A L'ESCOLA
El sistema educatiu espanyol, posat a prova en les qualificacions PISA, ha obtingut resultats baixoS que l'han col·locat als últims llocs del rànquing. Així doncs, el model, ja obsolet, que es basa exclusivament en l'aprenentatge de continguts, està sent necessàriament reemplaçat per la formació en competències, l'impuls de la creativitat i el pensament crític dels alumnes.
L'escola és, per tant, l'escenari perfecte per iniciar aquest canvi en l'educació que permeti el desenvolupament de nens autònoms, capaços de crear, innovar i, sobretot, pensar per si mateixos i fer-ho de manera constructiva i crítica. Per a aquest fi es fa servir l'escola com a vehicle d'aprenentatge, i es considera essencial començar amb aquesta estimulació del pensament des d'edats ben primerenques, ja que, quan els nens superen una certa edat ja estan formats i resulta complicat motivar-los a pensar si no s'ha fet abans.
Finalment, si a això li sumem una educació en valors, no només es contribuirà a formar bons alumnes acadèmicament, sinó que es formaran bones persones, les quals, amb un pensament crític i fonamentat en grans valors, seran capaces de compondre la societat del futur, un relleu generacional de garanties en l'àmbit tant professional com personal. Per a això, els pares i els professors hauran de treballar en una mateixa direcció i s'hauran de comprometre a educar en coneixements i valors els menuts, sempre d'una manera crítica i creativa, amb la finalitat d'arribar a la formació integral del nen.
