BARCELONA 17 oct. (EUROPA PRESS) -
El director d'orquestra francès Emmanuel Krivine s'estrenarà aquest divendres com a principal director convidat de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual romandrà fins a la temporada 2015-2016 al costat del titular, Pablo González.
Krivine, actual director de la Filharmònica de Luxemburg i del conjunt instrumental d'època La Chambre Philharmonique, ha arribat a l'OBC per contribuir a la seva projecció internacional i desenvolupament artístic amb un repertori majoritàriament clàssic i romàntic, en un retorn després de dirigir l'OBC el maig del 2011, segons ha explicat en roda de premsa aquest dijous.
"M'interessa donar-li color i personalitat a l'orquestra i que sigui identificable", ha explicat sobre la seva tasca amb l'OBC, lamentant que actualment el món s'ha homogeneïtzat i que és impossible discernir unes orquestres d'altres quan, per exemple, s'escolten en les ràdios, i que fins i tot és difícil discernir un oboè d'un clarinet.
Entre divendres i diumenge, dirigirà un programa amb l'obertura 'Egmont', de Ludwig van Beethoven, la simfonia 'La Gran', de Franz Schubert, a més de 'Burlesque', de Richard Strauss, tot això amb el pianista Bertrand Chamayou.
CATALANITAT I COSMOPOLITISME
De pare rus i mare polonesa, Krivine ha explicat que el seu pas per Barcelona serà el d'un "turista ocasional", que no ha tornat abans perquè no se li ha proposat, i que veu en l'OBC una casa molt acollidora i interessant en la seva barreja de nacionalitats, que uneix catalanitat i cosmopolitisme.
"La llatinitat de l'OBC està compensada amb la no llatinitat", ha afirmat el director d'orquestra, qui ha exalçat la disciplina de l'orquestra catalana, així com del tret diferencial de Catalunya, en què alguna cosa s'està movent, ha assegurat.
Sobre el seu paper en l'orquestra ha assegurat que no hauria parlar-se de direcció d'orquestra, sinó de conductor musical, ja que la seva missió és "revelar i acompanyar" la música produïda per l'orquestra, i que la resta són súper-egos de l'actualitat.
"No ets més important per estar sobre un podi de 30 centímetres. No és un pedestal", ha dit sobre la posició dels directors a l'escenari, que ha explicat per un motiu de visibilitat, totalment funcional, ha dit.
