KIKE RINCON - EUROPA PRESS
L'actriu pronuncia el pregó, en el qual repassa la seva trajectòria i critica la situació de l'habitatge
BARCELONA, 23 set. (EUROPA PRESS) -
L'actriu Emma Vilarasau ha demanat aquest dimarts que es jutgi al primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i a tota la seva cúpula militar per "crims de guerra i crims contra la humanitat front una cort penal internacional" per la seva actuació a Gaza, en pronunciar el pregó de la Mercè que dona inici a la festa major de Barcelona des del Saló de Cent de l'Ajuntament.
"El meu desig és que d'una vegada per sempre es duguin a terme sancions i embargaments a Israel i que es deixi de negociar amb un govern genocida", i ha convocat a la ciutadania a la manifestació del proper 4 d'octubre organitzada per la Comunitat Palestina de Barcelona i la Coalició Prou Complicitat amb Israel.
Vilarasau, que també ha dedicat el seu discurs a altres problemàtiques, té una trajectòria teatral amb més de 50 interpretacions des de 1982, incloent obres com 'La flauta màgica', mentre que en televisió la van fer famosa sèries com 'Ventdelplà', i, quant a la gran pantalla, ha treballat, entre altres, en 'Perquè no m'oblidis' i 'Casa en flames'.
REIVINDICACIÓ DEL TEATRE
Vilarasau ha fet un repàs de la seva vida i trajectòria a Barcelona durant tot el discurs, recordant els seus inicis en l'Institut del Teatre, el seu pas com a públic per les primeres sales que obrien a la ciutat i com es va enamorar de les arts escèniques en un moment en què "encara estava tot per descobrir", després de la mort del dictador Francisco Franco.
"El discurs polític, el públic i els teatres anaven de la mà i es produïa el tan difícil d'aconseguir: tots teníem necessitat del mateix, tots veníem del mateix passat, teníem una història comuna, tots teníem necessitat d'explicar qui érem, qui havíem estat, on estàvem i què volíem ser", ha expressat.
Ha explicat que la seva primera oportunitat laboral va ser en el Teatre Lliure en el 1983, quan es va presentar a una prova perquè necessitaven a una "dona jove" i va acabar treballant allí 10 anys.
"Allò va canviar la meva vida i haver estat dirigida per Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella, treballar junt amb Anna Lizaran, Lluís Homar, Imma Colomer, Domènech Reixach, Toni Sevilla 'Mene' llavors, i la gran Carlota Soldevila, entrar a formar part d'aquella família que convivia més en el teatre que si escau em va fer entendre què era el teatre", ha afegit.
L'actriu, visiblement emocionada, s'ha referit especialment a Puigserver, qui ha recordat com "un dels grans directors" amb els quals ha treballat i qui va perdre la vida per culpa del VIH, malaltia que a la fi de la dècada dels 80 i l'inici dels 90 es va convertir en una epidèmia a la ciutat, segons ella.
ARRIBADA DEL SEU FILL I HABITATGE
Vilarasau també ha recordat que en 1983 va conèixer a la seva parella, el també actor Jordi Bosch, interpretant 'L'Heroe' en el Grec, un lloc que ha assegurat que és "molt especial" per a ella.
Ha explicat que, quan el seu fill va néixer en 1991, en una Barcelona preolímpica, va poder permetre's deixar el teatre durant un temps per centrar-se en la maternitat mentre el seu marit seguia treballant.
Ha apuntat que, amb aquesta situació, es van poder permetre pagar un pis de lloguer al barri barceloní de Gràcia, alguna cosa que considera que actualment seria "absolutament inviable" amb un sou d'actor.
"La ciutat sofreix una falta absoluta d'habitatge i els sous no tenen cap tipus de relació amb el preu del lloguer", i ha dit que veu realment trist i decadent per a una ciutat que els seus veïns s'hagin d'anar.
EL CATALÀ
Vilarasau també ha defensat lluitar per l'ús del català: "La gent no és conscient del que ha costat mantenir la llengua i TV3 va fer molt treball perquè en el teatre el llenguatge era més refinat, però el llenguatge quotidià que s'utilitzava en les sèries es tènia que cuidar molt".
Ha assegurant que li dol veure situacions en les quals no es tolera l'ús del català, que es digui que és una llengua poc internacional i que s'hagi de canviar d'idioma per demanar un cafè: "Si la gent sabés el que aquesta llengua ha sofert, seria molt més comprensiva".
