BARCELONA 22 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple Barcelona ha aprovat aquest divendres el reglament que permetr que les persones que van ser represaliadas a la ciutat durant el tardofranquisme siguin reconegudes oficialment, cosa que han defensat tots els grups municipals excepte Cs i el PP, que hi han votat en contra.
En concret, el ple ha aprovat el reglament de la comissió de valoració de les víctimes, que regula els criteris per demanar la declaració municipal de persones represaliades en aquell període, en el qual l'Ajuntament inclou el període des del 1960 al 1978.
El reconeixement com a persona represaliada consistir en una resolució administrativa que no comportar cap retribució econmica per podr servir de document probatori en un procediment judicial, i l'Ajuntament compartir la iniciativa mitjanant la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista per estendre-la a altres municipis.
El tinent d'alcalde Jaume Asens ha destacat que el reglament s'ha impulsat en un context "en el qual l'Estat espanyol encara no ha trencat definitivament amb el seu passat franquista" --ho evidencia l'existncia de la Fundació Francisco Franco i la Falange, ha dit--, i ha criticat el que ha descrit com un mur d'impunitat que es va aixecar el 1978.
Des del PDeCAT, Jaume Ciurana ha dit que tota dictadura té una inrcia que provoca que s'allargui i que durant la transició hi va haver actituds poc modliques, després de la qual cosa el republic Jordi Coronas ha criticat que el feixisme encara té impunitat: "El feixisme no ressuscita, en tot cas es desperta de tant en tant, i aquesta lluita s'ha de mantenir. Si no, guanyarien ells".
La socialista Carmen Andrés ha celebrat l'acord, com ha fet Maria Rovira (CUP), que ha dit que era un deure histric, mentre que el regidor no adscrit Gerard Ardanuy ha afirmat que és un acte de justícia, i el també no adscrit Joan Josep Puigcorbé ha lamentat que "la lluita es reediti amb una invasió 'zombie' d'aquells prfids Cent Mil Fills de Sant Luís".
El PP I CS, EN CONTRA
La regidora de Cs Marilén Barceló ha acusat el Govern d'Ada Colau de "ressuscitar contínuament el dictador" perqu els interessa el revisionisme histric per tapar la seva gestió inefica, i ha subratllat que la societat espanyola viu en el present i mirant al futur grcies a la transició, per que d'altres estan estancats en el passat, com Asens.
El líder municipal del PP, Alberto Fernández, ha criticat que el reglament abasti un període fins al 31 de desembre del 1978, quan ja s'havia aprovat la Constitució, i ha assegurat que aquesta mesura s'emmarca en l'"estratgia de qüestionar la Constitució i fins i tot la transició democrtica, que va ser exemplar".
Asens els ha replicat que Cs i el PP haurien de trencar també amb el franquisme, i la regidora socialista ha avisat a la de Cs: "No cal remoure gaire el passat, per el futur que s'espera ve de la m de Vox".
RESOLUCIÓ EN MXIM SIS MESOS
Els membres de la junta de valoració es presentaran la setmana vinent, i després comenaran les sessions preparatries amb entitats memorialistes per a les primeres audicions, amb l'objectiu de reconixer i homenatjarels qui van ser represaliados per defensar drets.
La junta estar formada per representants municipals i sis especialistes, a més de dos psiclegs clínics, dos juristes i dos historiadors, i els criteris per ser reconegut inclouen ser persona física i haver patit repressió política directa o indirectament a la ciutat, i la junta resoldr les sollicituds en un termini mxim de sis mesos.
