BARCELONA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
Un estudi publicat aquest dimecres a la revista 'Nature' per investigadors de les universitats de Berna (Sussa), Exeter (el Regne Unit), Estatal de Pennsilvnia (EUA) i la Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha descobert que els primers humans de l'Amaznia van crear milers d'illes de bosc i van domesticar plantes silvestres per al seu consum.
La investigació confirma que petites comunitats van comenar a donar forma a l'Amaznia 8.000 anys abans del que es pensava i que a la zona on es va realitzar l'estudi --Llanos de Moxos, al nord de Bolívia-- és "un dels primers centres de domesticació de plantes al món", segons recull la UPF en un comunicat.
"Hem demostrat que els pobles precolombins es van adaptar a les sabanes inundades estacionalment del sud-oest de l'Amaznia, i les van modificar mitjanant la construcció de milers de monticles on es van assentar i van conrear --i fins i tot van domesticar-- plantes", explica Javier Ruiz-Pérez, investigador predoctoral i membre del Grup d'Investigació Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) de la UPF.
El descobriment dels monticles --unes 47.000 illes de bosc que sobrevivien a les inundacions-- és l'última evidncia que demostra l'extens impacte que l'ésser hum va tenir en la zona des de la seva arribada fa 10.000 anys, transformant el paisatge per a la seva supervivncia i el cultiu de la mandioca i carabassa.
L'estudi va consistir en una anlisi regional "sense precedents i a gran escala", de 61 jaciments arqueolgics en Bolívia, identificats prviament per teledetecció, en els quals es van recuperar mostres de 30 illes forestals i es van realitzar quatre excavacions arqueolgiques.
