El salari està un 14% per sobre de la mitjana del sector turístic però un 21% per sota del català
BARCELONA, 19 juny (EUROPA PRESS) -
Els habitatges d'ús turístic (HUTS, per les seves sigles en català) legals a Barcelona generen 4.700 llocs de treball, amb un salari brut mitjà de 19.151 euros, un 14% per sobre de la mitjana del sector turístic, segons l'estudi 'Impacte laboral dels habitatges d'ús turístic legals a Barcelona', elaborat per l'economista Miquel Puig.
El salari brut és un 32% més alt que el del sector de l'hostaleria i està un 2% per sobre del subsector d'hotels i similars, encara que està un 21% per sota del salari brut mitjà de Catalunya, ha destacat Puig en roda de premsa al costat del president de l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Enrique Alcántara.
L'informe, encarregat per Apartur, assenyala que el sector genera 118,6 milions anuals entre salaris, cotitzacions de la Seguretat Social i altres elements, i que l'ocupació mitjana dels habitatges d'ús turístic legals és del 76%, amb una durada mitjana de l'estada de 4,2 nits i un nombre mitjà d'ocupants de 3,8 persones.
Per cada 10.000 pernoctación en HUTS, es generen 4,3 llocs de treball, xifra que comparada amb la del sector dels hotels és un 10% superior, ha destacat Puig, que ha detallat que l'estudi s'ha fet sobre la base d'una mostra que representa l'11% dels 9.600 pisos turístics legals de la ciutat, de diverses grandàries i costos laborals.
PRECARIETAT EN SUBCONTRACTES
Tenint en compte només les persones en nòmina dels gestors d'habitatges turístics, el 80% tenen un contracte fix, però la xifra s'inverteix en els empleats d'empreses subcontractades pels gestors, especialment en l'àmbit de neteja, en el qual el 86% cobra per hores.
L'estudi divideix l'estructura laboral en categories: d'administració, que representa el 42% del total d'assalariats i tenen un sou mitjà brut de 23.492 euros; el de neteja, amb el 31% i en gran part externalitzat, amb un sou mitjà de 15.790; el de manteniment, amb un 12%, també molt externalitzat i 18.479 euros; els recepcionistes, que representen un 8% de les plantilles i tenen un sou mitjà de 17.843 euros, i els becaris, que són un 6%.
Alcántara ha destacat que tenen reptes per davant, com posar en valor les empreses amb bones condicions laborals mitjançant mesures d'imatge, llicències o impostos, i ha ressaltat que es requereix controlar la il·legalitat, ja que competeixen amb allotjaments que no paguen taxes ni declaren costos: "Si tots juguem amb les mateixes regles és més factible".
A preguntes dels mitjans, ha confiat que la reducció de la il·legalitat --com la produïda per l'acord entre l'Ajuntament i Airbnb de retirar pisos-- tingui un impacte de l'ocupació a l'estiu, i ha dit que a poc a poc recuperen la normalitat i s'apropen a xifres del 2017 després d'uns "mesos dolents" amb factures entre un 10% i un 15% inferior a l'any anterior.
Preguntat per l'acció d'Arran, en la qual dos militants s'han encadenat al drac del Park Güell, Alcántara ha avisat que existeixen "formes molt més efectives" per avançar cap a un turisme més sostenible, abordant l'assumpte amb totes les parts i actors, segons ell.
COMPARATIVA EUROPE
L'estudi compara les condicions fixades en el conveni col·lectiu de l'hostaleria a la província de Barcelona amb el de França, Àustria i Suïssa i, observant la categoria de treballador bàsica i el seu sou en funció del PIB per càpita, el de Barcelona és el més alt, segons Puig.
En concret, la categoria bàsica a Àustria té un sou que representa un 49% del PIB per càpita; la de Suïssa, del 56%; la de França, del 58%, i la de la província de Barcelona, del 60%, però la meitat dels treballadors dels pisos turístics legals cobra per sota del fixat en els convenis col·lectius.
Excloent els becaris en el sector, el 44% del personal està per sota del fixat per a la categoria bàsica, xifra que baixa al 29% si s'exclou també el personal de neteja, gran part del qual està subcontractat, i en part per empreses multiserveis amb convenis propis que "normalment tenen salaris" entre un 1% i un 3% per sobre del salari mínim interprofessional.
Aquestes empreses multiservei subcontractades amb conveni propi són el "forat negre" del sector, com passa amb els hotels, segons Puig, que ha sostingut que tot el sector turístic podria pagar millor, i ha advocat per intensificar inspeccions i pel fet que els convenis d'empreses no predominin sobre els convenis col·lectius de sectors.
