LLEIDA 18 febr. (EUROPA PRESS) -
Els lleidatans d'origen immigrant controlen pitjor la diabetis mellitus de tipus 2 que la població autòctona, tot i que els dos col·lectius visiten la consulta del metge amb la mateixa freqüència, segons ha informat la Universitat de Lleida (UdL) en un comunicat.
Així ho assegura una investigació del Grup d'Estudi en Desigualtats en Salut de Lleida, dirigit pel cap d'estudis de la Facultat de Medicina de la UdL, Jorge Soler.
L'estudi, publicat en 'Gaceta Sanitaria', revela que entre els ciutadans nouvinguts el risc de no seguir correctament el tractament --dieta, exercici i fàrmacs-- és un 30% superior.
Per arribar a aquestes conclusions, l'equip format per professors de Medicina i metges de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha observat tots els pacients diagnosticats i tractats durant 2010 a la regió sanitària, gairebé 7.300 persones.
Segons l'article, per saber si el diabètic compleix les prescripcions mèdiques, n'hi ha prou amb mesurar els nivells d'hemoglobina glicosilada (HbA1c).
Així, el 68,04% dels autòctons tenia nivells correctes --el que suposa un bon control de la diabetis--, mentre que el percentatge baixava fins al 54,76% en el cas de la població d'origen immigrant; per procedència, els asiàtics són els que presenten pitjors resultats, seguits pels magribins.
Tot i que la prevalença de la diabetis de tipus 2 és inferior en la població immigrant per la menor mitjana d'edat, el tipus de dieta i qüestions biològiques relacionades amb les diverses ètnies, les activitats preventives no són prioritàries en aquest col·lectiu.
Els investigadors sostenen que els factors culturals i la barrera idiomàtica poden afectar la percepció de la malaltia i, per tant, l'estratègia d'autocontrol de la diabetis.
En aquest sentit, Soler ha destacat la necessitat de nous estudis per aprofundir en els motius que fan que la població immigrant controli pitjor aquesta malaltia.
