BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -
Els informatius de Tv3 són els que han recollit "més diversitat" de veus polítiques de setembre a desembre de 2020, segons un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) que analitza l'observana del pluralisme polític de cinc mitjans catalans, informa el CAC en un comunicat aquest dimecres.
Així es desprn de l''Informe sobre l'observana del pluralisme polític en la televisió i en la rdio. Setembre-desembre de 2020', que descriu que la televisió catalana ha donat temps de paraula a 34 agrupacions polítiques en els seus informatius en aquest període de temps.
Els següents informatius amb més pluralitat de veus van ser els de Catalunya Rdio, amb 30 agrupacions polítiques de setembre a desembre de 2020; els de Rac1, amb 28; i finalment els de TVE Catalunya i els de Betevé, tots dos amb 20.
El Govern ha ocupat prop d'una tercera part del temps de paraula dels mitjans d'mbit catal, com en l'informe anterior: el 39,7% a Betevé, el 36,7% a Rac1, el 34,8% a Catalunya Rdio, el 33% a TVE Catalunya i el 27,6% a Tv3.
El Govern central s'ha situat en valors més baixos que en l'informe anterior, encara que es manté en la segona posició de la distribució de temps entre governs, institucions i partits.
En concret, el Govern central va tenir el 20,8% a Rac1, el 17% a Catalunya Rdio, el 14,6% a Tv3, el 14,2% a TVE Catalunya i el 6,5% a Betevé, uns valors que el CAC ha qualificat "d'habituals" abans de la pandmia de coronavirus.
PARTITS POLÍTICS
En relació als partits, l'informe mostra que les formacions polítiques han obtingut una presncia major que en el semestre anterior, i el conjunt de forces polítiques va aconseguir proporcions entorn del 40% a Tv3 i TVE Catalunya, la qual cosa suposa un increment de 13 i 17 punts percentuals, respectivament.
La presncia dels partits va ser propera al 30% a Catalunya Radio i a Rac1 (15 i 9 punts més, respectivament) i de gairebé el 15% a Betevé, que "doblega la magnitud" respecte a l'informe del semestre anterior.
Segons el CAC, aquest increment est motivat per la concurrncia de temes amb gran protagonisme dels partits, com la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, la convocatria d'eleccions al Parlament i el debat pressupostari d'mbit estatal.
