Troben a La Draga (Girona) una de les evidències "més antigues" del seu ús tecnològic
MADRID, 25 abr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors han demostrat l'ús tecnològic dels bolets com esca per encendre el foc al Neolític gràcies al descobriment d'una col·lecció única a la Prehistòria europea de bolets polípors i ascomicets.
Les restes, d'uns 7.300 anys d'antiguitat i trobats al jaciment neolític de la Draga (Girona), suposarien, per tant, un dels exemples més antics documentats fins al moment de l'ús tecnològic dels bolets.
Els resultats del treball, realitzat per investigadors del CSIC al costat d'investigadors de la Universitat d'Hohenheim, l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) es publiquen a la revista 'PLOS ONE'.
Els bolets polípors poden créixer sobre els troncs d'arbres morts o parasitar arbres vius. Es tracta d'espècies no comestibles que tradicionalment s'han conegut com a bolets esquers, ja que la seva estructura llenyosa els fa altament inflamables i, per tant, ideals per iniciar i transportar el foc. S'utilitzaven per prendre les espurnes que es desprenien de copejar una roca silícia contra un mineral ric en sulfur de ferro, com la pirita o la marcassita.
En aquest treball, els científics han identificat mitjançant l'estudi taxonòmic la presència de 86 restes, algunes d'elles senceres, atribuïbles a sis espècies diferents: 'Skeletocutis nivea', 'Coriolopsis gallica', 'Daedalea quercina', 'Daldinia concentrica', 'Ganoderma adspersum' i 'Lenzites warnieri'.
Els investigadors sostenen la hipòtesi que aquests bolets van ser seleccionats a l'entorn de la Draga i portats fins al poblat per al seu emmagatzematge, com demostra la seva troballa en un mateix lloc. Algunes restes mostren evidències de la seva manipulació per ser utilitzats com esca, uns altres estan parcialment carbonitzats.
"UN CAS EXCEPCIONAL"
"Aquestes troballes fan de la Draga un cas excepcional per a l'estudi de l'ús de bolets a la Prehistòria. És un dels jaciments on més quantitat i diversitat s'han recuperat fins ara --assenyala l'investigador del CSIC Xavier Terradas, que treballa a la Institució Milà i Fontanals--. A més, presenten signes de manipulació, per tant, estaríem davant una de les evidències més antigues del seu ús tecnològic".
Aquestes restes formen part del conjunt de descobriments realitzats en un poblat neolític que es troba situat a la riba oriental del llac de Banyoles (Girona).
FA 7.300 ANYS
La importància d'aquest poblat prehistòric radica que va ser un dels primers llocs on les societats camperoles neolítiques es van establir en el nord-est de la Península Ibèrica, fa uns 7.300 anys, transformant l'espai que els envoltava per desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. Els humans que van ocupar l'assentament, ho van fer de forma pràcticament contínua al llarg d'uns 400 anys.
El descobriment del jaciment es va produir el 1990 i des de llavors s'han succeït les campanyes d'excavació sota la coordinació del CSIC, la UAB, el MAC i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
